Page 109 - Biblia Català TBS

cis de pau. I el poble es va asseure a menjar i a beure, i s’aixecaren a divertir-se.
7 I Jahveh va parlar a Moisès: Vés, baixa, perquè el teu poble que has fet pujar de la terra d’Egipte s’ha corromput.
8 S’han apartat ràpidament del camí que jo els havia manat. S’han fet un vedell de fosa i l’han ado- rat, i li han ofert sacri cis i han dit: Aquests són els teus déus, Israel, que et feren pujar de la terra d’Egipte.
9 I Jahveh va dir a Moisès: He vist aquest poble i, heus aquí, és un poble dur de bescoll.
10 I ara, deixa’m sol i que s’encengui la meva ira contra ells, i els consumi- ré. I faré de tu una gran nació.
11 I Moisès suplicà davant de Jahveh, el seu Déu, i digué: ¿Per què, Jahveh, s’ha d’encendre la teva ira contra el teu poble que tu has fet sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
12 ¿Per què haurien de parlar els egipcis, dient: Maliciosament els va fer sortir, per matar-los a les mun- tanyes i exterminar-los de sobre la faç de la terra? Fes-te enrere de la teva ira encesa i penedeix-te del mal contra el teu poble.
13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix i els vas dir: Jo multiplicaré els vostres descen- dents com els estels del cel, i donaré als vostres descendents tota aquesta terra que he dit, i la tindran en herència perpètua.
14 I Jahveh es penedí del mal que havia dit de fer al seu poble.
15 I Moisès es girà i baixà de la muntanya; i a la seva mà portava les dues taules del testimoni escrites per les dues bandes, escrites per una banda i per l’altra.
32:11 Ps 106:19-23 32:13 Gn 22:16; He 6:13
Èxode 32
16 I les taules eren obra de Déu, i l’escriptura era l’escriptura de Déu gravada sobre les taules.
17 I Josuè escoltà la remor del poble que baladrejava, i digué a Moisès: Hi ha un soroll de guerra en el campa- ment.
18 I Moisès digué: No és pas remor de crits de victòria, ni remor de crits de derrota, remor de cants és el que jo sento.
19 I s’esdevingué, quan s’hagué atansat al campament, que veié el vedell i les danses, i la ira de Moisès es va encendre, i llançà les taules de les seves mans, i les trencà al peu de la muntanya.
20 I agafà el vedell que havien fet, i el cremà amb foc i el va moldre ns a fer-ne pols i el va escampar sobre l’aigua, i en va fer beure als lls d’Israel.
21 I Moisès digué a Aaron: Què t’ha fet aquest poble que li has carregat un pecat tan gran?
22 I Aaron digué: Que no s’encengui la ira del meu senyor, tu mateix coneixes el poble, que és dolent.
23 Perquè ells em digueren: Fes-nos déus que vagin davant nostre, per- què a aquest Moisès, l’home que ens ha fet pujar de la terra d’Egipte, no sabem què li ha passat.
24 I jo els vaig dir: Tots els qui tin- guin or, que se’n desprenguin. I ells me’l donaren, i jo ho vaig llançar al foc, i en va sortir aquest vedell.
25 I Moisès va veure que el poble s’havia desbridat, perquè Aaron l’havia desbridat per a menyspreu entre els seus adversaris.
26 I Moisès es posà dret a la porta del campament, i digué: Qui estigui per Jahveh, que vingui a mi. I tots els lls de Leví s’aplegaren a ell.
27 I els digué: Així ha parlat Jahveh, el Déu d’Israel: Poseu-vos cadascú l’espasa a la cuixa, aneu pel campa-
101