Page 1111 - Biblia Català TBS

dels quals Pilat havia barrejat amb llurs sacri cis.
2 Jesús respongué i els va dir: ¿Penseu que aquests galileus van ser més pecadors que tots els altres gali- leus perquè han patit aquestes coses? 3 No, us ho dic. Però si no us pene- diu, tots us perdreu igual.
4 O aquells divuit sobre els quals va caure la torre de Siloè i els va matar, ¿penseu que eren més culpables que tots els altres homes que viuen a Jerusalem?
5 No, us ho dic. Però si no us pene- diu, tots us perdreu igual.
6 I digué aquesta paràbola: Algú tenia una guera plantada en la seva vinya, i va anar a cercar-hi fruit però no n’hi va trobar.
7 I digué al vinyater: Heus aquí, fa tres anys que vinc a cercar fruit en aquesta guera i no n’hi trobo. Talla- la; per què ha de consumir encara la terra?
8 Però ell respon i li diu: Senyor, deixa-la encara aquest any, ns que hi hagi cavat al seu voltant i l’hagi adobat amb fems.
9 A veure si fa fruit i, si no, després talla-la.
10 I un dissabte estava ensenyant en una de les sinagogues.
11 I heus aquí, una dona que feia divuit anys que tenia un esperit de malaltia, que estava encorbada i no es podia dreçar gens.
12 I Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué: Dona, has estat alliberada de la teva malaltia.
13 I li imposà les mans, i a l’instant ella es dreçà i glori cava Déu.
14 Però el principal de la sinagoga va respondre indignat perquè Jesús havia guarit en dissabte, i deia a la multitud: Hi ha sis dies en què s’ha de treballar: veniu, doncs, aquests dies i sigueu guarits, i no pas el dis- sabte!
13:14 Lc 6:7; 14:3; Ex 20:9 13:18-21 Mt 13:31-33
Lluc 13
15 Llavors el Senyor li va respon- dre i digué: Hipòcrita! Cadascun de vosaltres, el dissabte, no desferma el seu bou o el seu ase de l’estable i el mena a abeurar?
16 I aquesta que és lla d’Abraham, a qui Satanàs havia lligat, heus aquí, durant divuit anys, ¿no calia deslli- gar-la d’aquest lligam en dissabte?
17 I quan ell deia això, tots els seus adversaris restaven avergonyits; i tota la multitud s’alegrava de totes les obres glorioses que feia.
18 I deia: A què és semblant el regne de Déu, i a què el compararé?
19 És semblant a un gra de mostassa que un home va prendre i va sembrar enelseuhort,ivacréixeriesvafer un arbre gran, i els ocells del cel van ajocar-se en les seves branques.
20 I digué novament: A què compa- raré el regne de Déu?
21 És semblant al llevat que una dona prengué i amagà amb tres me- sures de farina, ns que tot va ser fermentat.
22 I anava ensenyant per les ciutats i pels pobles, fent camí vers Jerusalem. 23 I un li digué: Senyor, són pocs els qui se salven? I ell els digué:
24 Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts pro- curaran d’entrar, i no podran.
25 Després que l’amo de la casa s’alci i tanqui la porta, començareu a estar-vos fora i a trucar a la porta, dient: Senyor, Senyor, obre’ns. I res- pondrà i us dirà: No sé pas d’on sou, vosaltres.
26 Llavors començareu a dir: Hem menjat i begut al teu davant, i has ensenyat en les nostres places.
27 I dirà: Us dic que no sé pas d’on sou: aparteu-vos de mi tots els qui obreu la injustícia.
28 Allí serà el plor i el cruixit de les dents: quan veureu Abraham, i Isaac,
13:22-31 Mt 7:13, 14, 21-23
1103