Page 1119 - Biblia Català TBS

s’havia de manifestar el regne de Déu.
12 Digué, doncs: Un home de la noblesa marxà a una terra llunyana a prendre possessió d’un regne i retornar.
13 I havent cridat deu servents seus, els va donar deu mines i els digué: Feu negoci ns que torni.
14 Però els seus ciutadans l’odiaven, i darrere d’ell van enviar una ambai- xada per dir: No volem que aquest regni sobre nosaltres.
15 I succeí que després d’haver rebut el regne, va tornar i va fer cri- dar aquells servents als quals havia donat el diner, per saber com hi havia negociat cada un.
16 I vingué el primer i va dir: Senyor, la teva mina ha produït deu mines.
17 I li digué: Molt bé, bon servent; perquè has estat del en el poc, tin- dràs potestat sobre deu ciutats.
18 I vingué el segon, i digué: Senyor, la teva mina ha donat cinc mines.
19 I també digué a aquest: Tu també estigues sobre cinc ciutats.
20 I vingué un altre i va dir: Senyor, heus aquí la teva mina, que he tin- gut guardada en un mocador.
21 Perquè tenia por de tu, que ets un home sever; prens el que no has posat, i segues el que no has sem- brat.
22 I li diu: Per la teva boca et jutjo, mal servent. Sabies que sóc un home sever, que prenc el que no he posat i sego el que no he sembrat. 23¿Iperquènohas catelmeu diner al banc i jo l’hauria cobrat amb interès en tornar?
24 I digué als qui eren allà: Preneu- li la mina, i doneu-la al qui té deu mines.
25 I li digueren: Senyor, té deu mines.
26 Perquè us dic: A tot el qui té, se li donarà, però al qui no té, ns allò que té li serà pres.
Lluc 19
27 A més, aquells enemics meus que no volien que jo regnés sobre ells, porteu-los aquí i executeu-los davant meu.
28 I després de dir aquestes coses, anava davant i pujava vers Jerusalem. 29 I succeí, en arribar prop de Betfagé i Betània, vora la muntanya anomenada de les Oliveres, que va enviar dos dels seus deixebles,
30 i els digué: Aneu al poble del da- vant. En entrar-hi, trobareu un pollí fermat, damunt del qual encara no hi ha muntat mai ningú; desfermeu-lo i porteu-lo.
31 I si algú preguntés: Per què el desfermeu? Li direu així: Perquè el Senyor l’ha de menester.
32 I els qui havien estat enviats se n’anaren i ho van trobar tal com ell els havia dit.
33 I quan desfermaven el pollí, els seus amos els digueren: Per què desfermeu el pollí?
34 I digueren: El Senyor l’ha de me- nester.
35 I el dugueren a Jesús. I van llan- çar els seus mantells sobre el pollí i hi van fer muntar Jesús.
36 I mentre ell avançava, estenien els seus mantells pel camí.
37 I quan ja s’atansava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu, en veu forta, per totes les obres po- deroses que havien vist,
38 i deien: Beneït el Rei que ve en Nom del Senyor! Pau en el cel, i glò- ria en les altures!
39 I alguns dels fariseus d’entre la multitud li digueren: Mestre, renya els teus deixebles.
40 I va respondre i els digué: Us dic que si ells callessin, les pedres crida- rien.
41 I quan arribà a prop, en veure la ciutat, va plorar sobre ella,
19:12-27 Mt 25:14-30 19:28-48 Mt 21:1-17; Jn 12:12-19; 2:13-22 19:38 Ps 118:26; Lc 13:35
1111