Page 1121 - Biblia Català TBS

cercaven de posar-li les mans al da- munt però van tenir por del poble, ja que havien entès que aquesta paràbola l’havia dit per a ells.
20 I es van posar a l’aguait i enviaren uns espies que es ngissin justos, a de poder-lo atrapar en alguna paraula per lliurar-lo al poder i a l’autoritat del governador.
21 I li van preguntar, dient: Mestre, sabem que parles i ensenyes rectament i no fas accepció de persones, sinó que ensenyes amb veritat el camí de Déu. 22 ¿Ens és lícit de donar tribut al Cèsar, o no?
23 Però ell, que coneixia la seva astúcia, els digué: Per què em poseu a prova?
24 Mostreu-me un denari. De qui té la imatge i la inscripció? Van respon- dre i digueren: Del Cèsar.
25 Ell els digué: Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
26 I no el van poder atrapar en cap paraula davant del poble, i admirats per la seva resposta, van callar.
27 I vingueren alguns dels sadu- ceus, els quals neguen que hi hagi resurrecció, i li van preguntar,
28 dient: Mestre, Moisès ens va deixar escrit: Si el germà d’algú mor, que tenia muller, però mor sense lls, que el seu germà prengui la dona i doni descendència al seu germà.
29 Hi havia, doncs, set germans, i el primer va prendre muller i morí sense lls.
30 I va prendre la muller el segon, i també va morir sense lls.
31 I la va prendre el tercer, i així va passar també amb tots set; i van morir sense deixar lls.
32 I després de tots va morir també la dona.
33 En la resurrecció, doncs, de quin d’ells serà la muller? Ja que tots set la van tenir per muller.
Lluc 20, 21
34 I Jesús respongué i els digué: Els lls d’aquest segle es casen i són donats en casament.
35 Però els qui siguin considerats dignes d’obtenir aquell altre segle i la resurrecció d’entre els morts, ni es casen ni són donats en casament:
36 no poden morir mai més, perquè són iguals als àngels, i són lls de Déu, essent lls de la resurrecció.
37 I que els morts han de ser res- suscitats, també Moisès ho deixa ben clar en allò de l’esbarzer, quan anomena Senyor el Déu d’Abraham i el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.
38 Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per ell tots viuen.
39 I van respondre alguns dels escri- bes i digueren: Mestre, has parlat bé. 40 I ja no gosaven preguntar-li res més.
41 I els digué: Com és que diuen que el Crist és ll de David?
42 I el mateix David diu en el llibre dels Psalms: El Senyor ha dit al meu Senyor: Seu a la meva dreta,
43 ns que posi els teus enemics per escambell dels teus peus.
44 Doncs, si David l’anomena Senyor, com és ll seu?
45 I mentre tot el poble estava escol- tant, digué als seus deixebles:
46 Guardeu-vos dels escribes, que volen passejar-se amb llargues vestidures, i s’estimen les salutacions a les places, i els primers seients a les sinagogues, i els primers llocs en els convits;
47 que devoren les cases de les viudes i com a pretext fan llargues oracions. Aquests rebran una condemnació més gran.
20:27 Ft 23:8 20:27-40 Mt 22:23-33 20:28 Dt 25:5. 20:37 Ex 3:6,15. 20:41-44 Mt 22:41-46 20:43 Ps 110:1. 20:45-47 Mt 23:1-36
21
ofrenes a la caixa de les ofrenes.
2 I també va veure una viuda pobra que hi posava dues monedes petites.
I alçà la vista i va veure els
rics que posaven les seves
1113