Page 1173 - Biblia Català TBS
P. 1173
48 Encara que l’Altíssim no habita en temples fets amb mans, com diu el profeta:
49 Elceléselmeutronilaterraés l’escambell dels meus peus. Quina casa em construireu?, diu el Senyor, ¿o quin és el lloc del meu repòs?
50 ¿No ha fet la meva mà totes aquestes coses?
51 Durs de bescoll i incircumcisos de cor i d’orelles, vosaltres sempre us resistiu a l’Esperit Sant, així com els vostres pares, igual també vosaltres! 52 Quin dels profetes no van perse- guir els vostres pares? I van matar aquells que predeien la vinguda del Just, de qui ara vosaltres us heu fet traïdors i assassins.
53 Vosaltres, que vau rebre la llei per ordenança d’àngels, però no l’heu guardada.
54 I en escoltar aquestes coses, s’enfurismaven en els seus cors i cruixien de dents contra ell.
55 Però ell, ple de l’Esperit Sant, mirava xament vers el cel, i va veure la glòria de Déu i Jesús dret a la dreta de Déu.
56 I digué: Heus aquí, veig oberts els cels i el Fill de l’home dret a la dreta de Déu.
57 Llavors es posaren a cridar amb veu forta, es van tapar les orelles, i tots alhora es van llançar contra ell, 58 i el tragueren fora de la ciutat i l’apedregaven; i els testimonis van deixar els seus mantells als peus d’un jove anomenat Saule.
59 I mentre apedregaven Esteve, ell invocava i deia: Senyor Jesús, rep el meu esperit.
60 I posant-se de genolls, va excla- mar amb veu forta: Senyor, no els comptis aquest pecat! I després de dir això, es va adormir en la mort.
8I Saule estava d’acord amb la seva mort. I aquell dia va esclatar una gran persecució contra l’església de
Fets dels Apòstols 7, 8
Jerusalem, i tots van ser dispersats per les contrades de Judea i de Samaria, llevat dels apòstols.
2 I uns homes piadosos van enterrar Esteve, i van fer un gran plany per ell. 3 I mentrestant Saule devastava l’església; entrava per les cases, ar- rossegava homes i dones, i els duia a la presó.
4 Llavors els qui havien estat dis- persats van anar per tot arreu anun- ciant la bona nova de la Paraula.
5 I Felip baixà a la ciutat de Samaria, i els predicava el Crist.
6 I les multituds, tots alhora, escol- taven amb atenció les paraules que deia Felip, en escoltar i veure els senyals que feia.
7 Perquè de molts que tenien esperits impurs, en sortien xisclant amb veu forta, i molts paralítics i coixos foren guarits.
8 I hi va haver una gran alegria en aquella ciutat.
9 Però hi havia un home, anomenat Simó, que des de feia temps prac- ticava la màgia en aquella ciutat, i embadocava la gent de Samaria i deia que ell era algú gran.
10 I tots li paraven atenció, des del més petit ns al més gran, i deien: Aquest és la gran potència de Déu. 11 I l’escoltaven atentament, perquè durant molt de temps els havia em- badocat amb les seves màgies.
12 Però quan van creure Felip, que els anunciava la bona nova sobre el regne de Déu i el Nom de Jesu-Crist, eren batejats homes i dones.
13 Llavors ns el mateix Simó va creure i després de ser batejat, anava contínuament amb Felip; i restava atònit en veure les obres poderoses i els senyals que s’esdevenien.
14 I quan els apòstols a Jerusalem escoltaren que Samaria havia rebut la paraula de Déu, els van enviar Pere i Joan.
7:49-50 Is 66:1, 2 8:1-3 Ft 22:4; 26:9-11
1165