Page 1189 - Biblia Català TBS

4 I cada dissabte discutia en la si- nagoga i intentava persuadir jueus i grecs.
5 I quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau era constret per l’Esperit i donava testimoni als jueus que Jesús és el Crist.
6 Però com que ells s’hi oposaven i blasfemaven, s’espolsà els vestits i els digué: La vostra sang sigui sobre el vostre cap, jo n’estic net. Des d’ara aniré als gentils.
7 I se n’anà i va entrar a casa d’un que es deia Just, que adorava Déu, que tenia la casa al costat de la sina- goga.
8 I Crisp, el dirigent de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva casa; i molts dels corintis, en escoltar, creien i eren batejats.
9 IelSenyor,denit,vadiraPau per mitjà d’una visió: No tinguis por, parla i no callis,
10 perquè jo sóc amb tu i ningú no et posarà la mà al damunt per fer-te mal; perquè tinc molt de poble en aquesta ciutat.
11 I s’hi estigué durant un any i sis mesos, ensenyant-los la Paraula de Déu.
12 I essent Gal·lió procònsol d’Acaia, els jueus es van aixecar de comú acord contra Pau, i el van dur davant del tribunal,
13 i digueren: Aquest incita la gent a adorar Déu d’una forma contrària a la llei.
14 I quan Pau estava a punt d’obrir la boca, Gal·lió digué als jueus: Si es tractés d’algun delicte o d’un crim malvat, oh jueus, us atendria confor- me a dret,
15 però si són qüestions de paraules, de noms i de la vostra llei, mireu- vos-ho vosaltres mateixos, perquè jo no vull ser jutge d’aquestes coses.
16 I els va fer fora del tribunal.
17 Llavors tots els grecs agafaren Sòstenes, el dirigent de la sinagoga i
18:18 Nm 6:18 18:24 1Co 1:12; 4:6; 16:12; Tt 3:13
Fets dels Apòstols 18
li pegaven davant del tribunal, però Gal·lió no en feia gens de cas.
18 I després d’haver-s’hi estat enca- ra força dies, Pau s’acomiadà dels germans, i navegà cap a Síria, i anaven amb ell Priscil·la i Aquila. A Cèncrees es rapà el cap, perquè tenia fet un vot.
19 I arribà a Efes i els va deixar allí, i ell va entrar a la sinagoga i discutia amb els jueus.
20 I li van demanar que s’estigués amb ells més temps, però ell no vol- gué,
21 sinó que es va acomiadar d’ells dient: Cal que sens falta celebri la Festa que ve a Jerusalem, però torna- ré a vosaltres novament, si Déu vol. I va salpar d’Efes.
22 I desembarcà a Cesarea, i va pujar a saludar l’església, i després baixà a Antioquia.
23 I havent-hi passat un temps, va sortir i va recórrer per ordre la regió de Galàcia i de Frígia, afermant tots els deixebles.
24 I un jueu anomenat Apol·los, alexandrí d’origen, que era un home eloqüent i poderós en les Escriptures, va arribar a Efes;
25 aquest havia estat instruït en el camí del Senyor; era fervent d’esperit i parlava i ensenyava acuradament les coses referents al Senyor, però només coneixia el baptisme de Joan. 26 I aquest va començar a parlar amb gosadia a la sinagoga. Aquila i Priscil·la el van escoltar, i se’l van endur amb ells per explicar-li més exactament el camí de Déu.
27 I com que ell volia anar a Acaia, els germans el van encoratjar i van escriure als deixebles que el rebes- sin. Quan hi arribà, va ajudar molt els qui per la gràcia havien cregut. 28 Perquè amb gran vigor refutava els jueus públicament, demostrant
1181