Page 1199 - Biblia Català TBS

hi ha res d’improcedent en aquest home, que l’acusin.
6 I després d’haver passat entre ells més de deu dies, baixà a Cesarea; i l’endemà es va asseure al tribunal i va manar que duguessin Pau.
7 I quan arribà, els jueus que ha- vien baixat de Jerusalem el van rodejar, i van presentar contra Pau moltes i greus acusacions que no podien provar.
8 I ell es defensava: No he pecat en res, ni contra la llei dels jueus, ni contra el temple, ni contra el Cèsar.
9 Però Festus, volent congraciar-se amb els jueus, va respondre a Pau i digué: ¿Vols pujar a Jerusalem i ser jutjat allà d’aquestes coses davant meu?
10 I Pau digué: Sóc davant del tribu- nal del Cèsar, que és on haig de ser jutjat. No he fet cap mal als jueus, com tu saps molt bé.
11 Perquè si sóc culpable i he comès alguna cosa digna de mort, no elu- deixo pas de morir; però, si no hi ha res d’això del que aquests m’acusen, ningú no em pot lliurar a ells. Apel·lo al Cèsar.
12 Llavors Festus va deliberar amb el consell i respongué: Has apel·lat al Cèsar, al Cèsar aniràs.
13 I passats alguns dies, el rei Agripa i Bernice van baixar a Cesarea a sa- ludar Festus.
14 I com que s’hi van estar molts dies, Festus va explicar al rei el cas contra Pau, dient: Hi ha un home que Fèlix va deixar presoner,
15 referent al qual, quan vaig anar a Jerusalem, els principals sacerdots i els ancians dels jueus van presentar els càrrecs i van demanar una con- demna contra ell.
16 I jo els vaig respondre que no és costum dels romans de lliurar cap home a la mort abans que l’acusat pugui tenir els seus acusadors cara
25:26 “senyor”: títol donat a l’emperador romà
Fets dels Apòstols 25
a cara, i se li doni l’oportunitat de defensar-se de l’acusació.
17 Llavors, quan ells vingueren aquí plegats, sense cap dilació, l’endemà em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que duguessin l’home.
18 Els acusadors que van comparèi- xer no van presentar contra ell cap càrrec dels que jo suposava.
19 Només tenien contra ell algunes qüestions sobre la seva pròpia reli- gió, i sobre un tal Jesús mort, que Pau a rmava que és viu.
20 I jo, perplex per la discussió sobre això, li vaig dir si volia anar a Jerusalem i ser jutjat allà concernent aquestes coses.
21 Però com que Pau havia apel·lat perquè fos guardat ns al judici de l’August, vaig ordenar que el guar- dessin ns que l’enviï al Cèsar.
22 I Agripa digué a Festus: Jo també voldria escoltar aquest home. I ell digué: Demà el podràs escoltar.
23 L’endemà, doncs, Agripa i Bernice van venir amb gran pompa, i van entrar a la sala d’audiència amb els tribuns i els homes principals de la ciutat; i quan Festus ho va manar, dugueren Pau.
24 I Festus digué: Rei Agripa i tots els homes que sou aquí presents amb nosaltres, vegeu aquest home contra el qual tota la multitud dels jueus m’han demanat a Jerusalem i aquí, cridant que ja no ha de viure més.
25 Però jo, he comprovat que no ha fet res digne de mort, i com que ell mateix ha apel·lat a l’August, he decidit d’enviar-l’hi.
26 Però sobre ell no tinc res de cert per escriure al senyor; per això l’he portat davant vostre, i sobretot da- vant teu, rei Agripa, a que després de l’interrogatori tingui alguna cosa per escriure.
27 Perquè em sembla absurd enviar un presoner sense informar de les acusacions que hi ha contra ell.
1191