Page 1207 - Biblia Català TBS

la seva consciència, i acusant-los o també defensant-los els seus pensa- ments entre ells mateixos–,
16 en el dia quan Déu judicarà les coses secretes dels homes per Jesu- Crist, segons el meu evangeli.
17 Heus aquí, tu que t’anomenes jueu i descanses en la llei, i et glories en Déu,
18 i coneixes la seva voluntat i, com que estàs instruït per la llei, aproves les coses que són més excel·lents,
19 i creus que tu mateix ets guia de cecs, llum per als qui són en tene- bres,
20 instructor dels ignorants, mestre d’infants, que tens en la llei la forma del coneixement i de la veritat.
21 Tu, doncs, que ensenyes un altre, ¿no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes?
22 Tu que dius de no adulterar, adulteres? Tu que abomines els ídols, t’apro tes dels temples?
23 Tu que et glories en la llei, des- honres Déu amb la transgressió de la llei?
24 Perquè per causa de vosaltres el Nom de Déu és blasfemat entre els gentils, tal com està escrit.
25 Perquè la circumcisió, certa- ment, és pro tosa si practiques la llei, però si ets transgressor de la llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió.
26 Si, doncs, l’incircumcís guarda els preceptes de la llei, ¿la seva incir- cumcisió, no li serà comptada com a circumcisió?
27 Isielquipernaturaésdela incircumcisió compleix la llei, ¿no et jutjarà a tu que amb lletra i circum- cisió ets transgressor de la llei?
28 Perquè no és jueu el qui ho és exteriorment, ni és circumcisió la que ho és exteriorment, en la carn; 29sinóqueésjueuelquihoés interiorment, i és circumcisió la que ho és de cor, en l’esperit i no en la
Romans 2, 3
lletra; la lloança del qual no prové dels homes, sinó de Déu.
2 Molt, en tots sentits: primer per- què els van ser con ats els oracles de Déu.
3 Què hi fa, doncs, si alguns no van creure? ¿La seva incredulitat invali- darà potser la delitat de Déu?
4 De cap manera! Sigui Déu veraç i tot home mentider, segons està escrit: A que siguis justi cat en les teves paraules, i vencis quan vagis a judici.
5 Però si la nostra injustícia fa res- saltar la justícia de Déu, què direm? ¿És Déu potser injust en in igir la seva ira? Parlo humanament.
6 De cap manera! Altrament, com judicaria Déu el món?
7 Perquè si la veritat de Déu, a través de la meva mentida encara ha abundat més per a la seva glòria, ¿per què se’m jutja a mi encara com a pecador?
8 I, ¿per què no fem el mal perquè en vingui el bé? –com ens calumnien i alguns a rmen que diem, la con- demnació dels quals és justa.
9 Què, doncs? Som millors nosal- tres? No, en absolut! Perquè ja hem acusat a tots, tant jueus com grecs, que estan sota pecat.
10 Com està escrit: No hi ha ningú just, ni un.
11 No hi ha ningú que comprengui, no hi ha ningú que cerqui Déu.
12 Tots s’han desviat, alhora s’han fet inútils: no hi ha ningú que actuï amb benignitat, no n’hi ha ni un de sol.
13 La seva gola és un sepulcre obert, amb les seves llengües parlen enga- nyosament, sota els seus llavis hi ha verí d’àspids.
2:24 Is 52:5; Ez 36:20-22 3:4 Ps 51:4 3:11-12 Ps 14:1-3; 53:1-3; Ec 7:20 3:13 Ps 5:9; 140:3 1199
3
Quin és, doncs, l’avantatge del
jueu? O quin és el bene ci de la circumcisió?