Page 1292 - Biblia Català TBS
P. 1292

Hebreus 3, 4, 5
15 mentre es diu: Avui, si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors com en la rebel·lió.
16 Perquè alguns, havent escoltat, es rebel·laren; però no tots els qui sorti- ren d’Egipte guiats per Moisès.
17 Però ¿contra qui s’indignà du- rant quaranta anys? ¿No fou contra aquells que pecaren, els cadàvers dels quals van caure en el desert?
18 ¿I a qui jurà que no entrarien en el seu repòs, sinó als qui desobeïren? 19 I veiem que no hi van poder en- trar per incredulitat.
4Temem, doncs, no fos que, res- tant una promesa d’entrar en el seu repòs, algú de vosaltres sembli no haver-lo aconseguit.
2 Perquè a nosaltres se’ns ha anun- ciat l’evangeli, com també a ells, però la paraula escoltada no els apro tà, perquè en aquells que la van escoltar no anava unida amb la fe.
3 Perquè entrem en el repòs els qui hem cregut, tal com ha dit: He jurat en la meva ira, no entraran en el meu repòs! Encara que les obres estaven acabades des de la fundació del món.
4 Perquè, fent referència al dia setè, en un cert lloc ha dit així: I Déu reposà el dia setè de totes les seves obres.
5 I en aquest altre lloc, novament: No entraran en el meu repòs!
6 Per tant, ja que encara resta que alguns hi entrin, i als qui primer fou anunciat no hi entraren a causa de la desobediència,
7 torna a determinar un dia: Avui, dient per mitjà de David, després de tant de temps, com ha estat dit: Avui, si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors.
8 Perquè, si Josuè els hagués donat el repòs, després d’això no hauria parlat d’un altre dia.
9 Per tant, resta encara un repòs sabàtic per al poble de Déu.
10 Perquè el qui ja ha entrat en el repòs d’ell, també ha reposat de les seves obres, com Déu de les seves. 11 Afanyem-nos, doncs, a entrar en aquest repòs, que ningú no caigui en el mateix exemple de desobediència.
12 Perquè la Paraula de Déu és viva i e caç, i més tallant que cap espasa de dos talls, i s’endinsa  ns a la divisió de l’ànima i de l’esperit, de les juntures i del moll dels ossos, i discerneix les intencions i els pensa- ments del cor.
3:15 Ps 95:7-8 3:16-18 Nm 14:1-35 4:3 Ps 95:11
4:8 Dt 31:7; Js 22:4 4:10 Gn 2:2 5:3 Lv 9:7 5:4 Ex 28:1
1284
I no hi ha cap cosa creada amaga-
13
da davant d’ell, sinó que tot és nu i
descobert als ulls d’aquell a qui hem de donar compte.
14 Tenint, doncs, un eminent Gran Sacerdot que ha travessat els cels, Jesús el Fill de Déu, mantinguem ferma la confessió.
15 Perquè no tenim un Gran Sacerdot que no es pugui compadir de les nostres febleses, sinó que ha estat temptat en totes les coses d’una manera semblant, però sense pecat. 16 Atansem-nos, doncs, amb con-  ança al tron de la gràcia, a   que rebem misericòrdia i trobem gràcia per a un auxili oportú.
5
favor dels homes en les coses refe- rents a Déu, perquè ofereixi ofrenes i sacri cis pels pecats,
2 capaç de compadir-se dels igno- rants i extraviats, perquè també ell està envoltat de feblesa,
3 i per causa d’aquesta ha d’oferir sacri cis pels pecats, tant pel poble com per ell mateix.
4 I ningú no es pren aquest honor, sinó qui és cridat per Déu, com Aaron.
Perquè tot gran sacerdot, pres
d’entre els homes, és constituït a
4:4 Gn 2:2 4:5 Ps 95:11 4:7 Ps 95:7-8


































































































   1290   1291   1292   1293   1294