Page 1296 - Biblia Català TBS
P. 1296

Hebreus 9
dari, la taula i els pans de la presen- tació, que s’anomena el Lloc Sant.
3 Darrere el segon vel hi havia el lloc del tabernacle anomenat Lloc Santíssim,
4 que tenia un altar d’or per a l’en- cens, i l’arca del pacte recoberta totalment d’or, dins la qual hi havia un vas d’or que contenia el mannà, i la vara d’Aaron que havia brotat, i les taules del pacte;
5 i damunt d’ella, els querubins de la glòria que feien ombra sobre el propiciatori; de les quals coses ara no és el moment de parlar en detall.
6 I disposades així aquestes coses, els sacerdots entren sempre al pri- mer lloc del tabernacle quan acom- pleixen els serveis de culte,
7 però al segon, només el gran sa- cerdot una sola vegada a l’any, no sense sang, que ofereix per si mateix i pels pecats d’ignorància del poble. 8 Amb això l’Esperit Sant dóna a en- tendre que el camí al Lloc Santíssim encara no ha estat manifestat mentre subsisteixi el primer tabernacle,
9 el qual és una  gura per al temps present, en què s’ofereixen ofrenes i sacri cis que, pel que fa a la conscièn- cia, no poden fer perfecte el qui adora,
10 que consisteix únicament en men- jars i begudes i diverses ablucions i prescripcions carnals, imposades  ns al moment de la reforma.
11 Però quan Crist vingué com a Gran Sacerdot dels béns futurs, a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet amb mans, és a dir, no d’aquesta creació,
12 i no pas per mitjà de sang de bocs i de vedells, sinó per mitjà de la seva pròpia sang, entrà una sola vegada per sempre en el Lloc Santíssim, havent obtingut redempció eterna. 13 Perquè, si la sang dels toros i dels bocs, i la cendra de la vedella asper-
gida sobre els contaminats, santi ca per a la puri cació de la carn,
14 quant més la sang de Crist, el qui per mitjà de l’Esperit Etern s’oferí ell mateix sense taca a Déu, puri carà la vostra consciència de les obres mortes, per adorar el Déu vivent!
15 I per això ell és mitjancer d’un nou pacte, a   que, havent-hi inter- vingut la mort per a redempció de les transgressions comeses sota el primer pacte, els qui són cridats rebin la pro- mesa de l’herència eterna.
16 Perquè on hi ha un testament, cal que també esdevingui la mort del testador,
17 perquè un testament només té validesa en cas de mort, ja que mai no és vàlid mentre viu el testador;
18 per això tampoc el primer pacte no fou inaugurat sense sang,
19 perquè Moisès, havent proclamat a tot el poble tot manament segons la llei, prengué la sang dels vedells i dels bocs, amb aigua, i llana escarla- ta i hisop, i ruixà tant el mateix llibre com tot el poble,
20 dient: Aquesta és la sang del pacte que Déu us ha manat.
21 Igualment, també ruixà amb la sang el tabernacle i tots els objectes de culte.
22 I gairebé tot, segons la llei, és pu- ri cat amb sang, i sense vessament de sang no hi ha remissió.
23 Era necessari, doncs, que les re- presentacions de les coses que hi ha en els cels fossin puri cades d’aquesta manera, però les celestials mateixes amb sacri cis més excel·lents que aquells.
24 Perquè el Crist no entrà en un Lloc Santíssim fet amb mans,  gura del veritable, sinó al mateix cel, per presentar-se ara davant la faç de Déu a favor de nosaltres.
25 I no per oferir-se a si mateix mol- tes vegades, com el gran sacerdot
9:6, 7 Nm 18:2-6; Lv 16:2-34 9:13 Lv 16:15-16; Nm 19:2 9:20 Ex 24:8 1288


































































































   1294   1295   1296   1297   1298