Page 1298 - Biblia Català TBS

Hebreus 10, 11
encoratjant-nos, i tant més que veieu apropar-se el dia.
26 Perquè, si nosaltres pequem vo- luntàriament després d’haver rebut el coneixement de la veritat, ja no resta cap més sacri ci pels pecats,
27 sinó una terrible expectació de judici i ardor de foc que ha de devo- rar els adversaris.
28 El qui rebutja la llei de Moisès mor sense compassió, sota la decla- ració de dos o tres testimonis.
29 ¿Com penseu que serà de molt més sever el càstig que mereixerà el qui ha trepitjat el Fill de Déu, i ha tingut per profana la sang del pacte amb què fou santi cat, i ha ultratjat l’Esperit de la gràcia?
30 Perquè coneixem aquell que ha dit: Meva és la venjança, jo retribui- ré, diu el Senyor. I també: El Senyor jutjarà el seu poble.
31 És terrible caure en les mans del Déu vivent!
32 I recordeu-vos d’aquells primers dies en què, havent estat il·luminats, vau suportar un gran combat de sofriments,
33 d’una banda exposats pública- ment a oprobis i tribulacions, de l’altra, fets participants dels qui eren tractats així.
34 Perquè vau compartir els sofri- ments de les meves cadenes, i vau suportar amb goig l’espoliació de les vostres possessions, sabent vosaltres mateixos que en els cels teniu una possessió millor i perdurable.
35 No llanceu, doncs, la vostra con ança, que té una gran recom- pensa.
36 Perquè us cal tenir perseverança a que, havent fet la voluntat de Déu, obtingueu la promesa.
37 Perquè, encara una mica, només una mica, i el qui ha de venir vindrà, i no trigarà.
38 I el just viurà per la fe; però si es tornés enrere, la meva ànima no es complau en ell.
39 Però nosaltres no som pas dels qui es tornen enrere per a perdició, sinó dels de la fe per a la preservació de l’ànima.
10:28 Dt 17:6 10:29 Mt 26:28 10:30 Dt 32:35-36
11:4-8 Gn 4:3-10; 5:21-24; 6:13-22; 12:1-5 11:5 Gn 5:24 11:9 Gn 12:5-9
1290
11
de les coses que no veiem.
2 Car per ella, els antics reberen un bon testimoni.
3 Per la fe comprenem que els se- gles han estat formats per la paraula de Déu, de manera que les coses que veiem no foren fetes de les coses visibles.
4 Per la fe, Abel oferí a Déu un sa- cri ci millor que el de Caín, per ella rebé testimoniatge que era just, do- nant Déu testimoniatge de les seves ofrenes; i per ella, després de mort encara parla.
5 Per la fe, Henoc fou traslladat a que no veiés la mort, i no fou tro- bat, perquè Déu el traslladà, perquè abans del seu trasllat rebé el testimo- ni d’haver agradat a Déu.
6 I sense fe és impossible agradar a Déu, perquè cal que el qui s’atansa a Déu cregui que existeix, i que re- compensa els qui el cerquen.
7 Per la fe, Noè, avisat per Déu refe- rent a coses que encara no es veien, amb temor reverent preparà una arca per a la salvació de la seva casa; per ella condemnà el món, i esdevingué hereu de la justícia que és per la fe.
8 Per la fe, Abraham, quan fou cridat, obeí i marxà cap al lloc que havia de rebre en herència, i marxà sense saber on anava.
9 Per la fe, sojornà en la terra pro- mesa com en una terra estrangera,
I la fe és el fonament de les
coses que esperem, l’evidència
10:37, 38 Ha 2:3, 4 11:3 Gn 1:1; Jn 1:1-3