Page 1300 - Biblia Català TBS
P. 1300

Hebreus 11, 12
34 extingiren el poder del foc, s’escaparen del  l de l’espasa, tra- gueren força de la feblesa, es torna- ren forts en la lluita, feren caure els exèrcits dels estrangers.
35 Unes dones recobraren per resur- recció els seus morts. Altres foren torturats, no acceptant el rescat a   d’aconseguir una resurrecció millor. 36 I altres reberen escarnis i assots, i també cadenes i presons,
37 foren apedregats, serrats, posats a prova, matats amb l’espasa, volta- ren d’aquí cap allà coberts amb pells d’ovelles i cabres, passant necessitat, oprimits, maltractats
38 –el món no era digne d’ells–, errant per deserts i muntanyes, i per esplugues i coves de la terra.
39 I tots aquests, havent rebut un bon testimoni per la fe, no aconse- guiren la promesa:
40 Déu havia previst una cosa millor per a nosaltres, a   que no fossin perfeccionats sense nosaltres.
12Per tant, també nosaltres, te- nint al voltant un núvol tan gran de testimonis, i havent deixat de banda tota càrrega i el pecat que fàcilment ens assetja, correguem amb perseverança la cursa posada davant
nostre,
2  xant la mirada en Jesús, l’autor i el perfeccionador de la fe, el qual, pel goig que tenia al seu davant, suportà la creu, menyspreant la vergonya, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu.
3 Tingueu present, doncs, aquell que ha suportat una tan gran oposi- ció dels pecadors contra ell mateix, a   que no defalliu fatigats en les vostres ànimes.
4 Encara no heu resistit  ns a la sang combatent contra el pecat,
5 i us heu oblidat de l’exhortació que us és adreçada com a  lls: Fill meu, no menystinguis la disciplina
12:5, 6 Pr 3:11-12 12:16 Gn 25:29-34 1292
del Senyor, ni defalleixis quan et reprèn,
6 perquè el Senyor disciplina el qui estima, i assota tot  ll que ell accepta. 7 Si suporteu la disciplina, Déu us tracta com a  lls, perquè, quin  ll hi ha que el pare no disciplina?
8 Però si esteu sense disciplina, de la qual tots n’han esdevingut parti- cipants, llavors sou bastards, i no  lls.
9 A més a més, teníem els nostres pares segons la carn, que ens dis- ciplinaven, i els respectàvem. ¿No ens sotmetrem molt més al Pare dels esperits, i viurem?
10 I ells, certament, ens disciplina- ven per pocs dies com els semblava bé, però ell per al que ens convé, per fer-nos participar de la seva sante- dat.
11 I tota disciplina de moment no sembla un motiu d’alegria, sinó de tristesa, però després porta un fruit pací c de justícia als qui hi han estat exercitats.
14 Procureu la pau amb tothom, i la santi cació, sense la qual ningú no veurà el Senyor.
15 Vigileu que ningú no estigui mancat de la gràcia de Déu; que cap arrel d’amarguesa no rebroti i causi pertorbacions, i molts en siguin con- taminats;
16 que no hi hagi cap fornicador, o profà, com Esaú, que per un sol menjar es vengué el seu dret de pri- mogenitura.
17 I ja sabeu que després, volent he- retar la benedicció, fou rebutjat, per- què no trobà lloc per al penediment, encara que la buscà amb llàgrimes.
Per tant, enfortiu les mans caigu-
12
des i els genolls afeblits,
13 i feu rectes els camins per als vos- tres peus, a   que allò que és coix no es disloqui, sinó més aviat que sigui guarit.


































































































   1298   1299   1300   1301   1302