Page 239 - Biblia Català TBS
P. 239
penjat és una maledicció de Déu; i no has de contaminar la teva terra, que Jahveh, el teu Déu, et dóna en possessió.
22En veure el bou del teu germà o la seva ovella que s’han extraviat, no te’n desentendràs, sinó que els tornaràs sens falta al teu
germà.
2 I si el teu germà no s’està prop teu, o no el coneixes, llavors ho reco- lliràs amb tu a casa teva, i ho tindràs ns que el teu germà ho vingui a cercar, llavors li ho tornaràs.
3 I així mateix faràs amb el seu ase, i així també amb el seu mantell, i així faràs amb tot el que el teu germà haurà perdut i tu hauràs trobat: no te’n podràs desentendre.
4 Enveurel’aseoelboudelteu germà caiguts al camí, no te’n de- sentendràs: sinó que l’ajudaràs a aixecar-los.
5 La dona no portarà roba d’home, ni l’home durà vestits de dona, per- què tothom que fa aquestes coses és una abominació per a Jahveh, el teu Déu.
6 Quan pel camí trobis un niu d’ocells dalt de qualsevol arbre, o damunt la terra, amb cries o amb ous, i la mare ajocada damunt les cries o els ous, no prendràs la mare amb els lls;
7 aviaràs la mare, i te n’enduràs els lls, a que et vagi bé i prolonguis els teus dies.
8 Quan edi quis una casa nova, faràs una barana al terrat, per tal de no tacar de sang la teva casa si queia mai algú.
9 No sembraràs la teva vinya amb dues menes de llavors, no sigui que es profani la totalitat de la llavor que has sembrat, i el fruit de la vinya.
22:10 2Co 6:14-16 22:12 Mt 23:5 22:21 1Co 5:13
Deuteronomi 21, 22
10 No llauraràs amb un bou i amb un ase junts.
11 No portaràs vestits que barregin llana i lli alhora.
Et faràs franges als quatre caps
12
del mantell amb què et cobreixis.
13 Si un home pren una dona i entra a ella, i l’avorreix,
14 i l’acusa falsament de coses des- honroses, i escampa contra ella mala fama, i diu: He pres aquesta dona, i he entrat a ella, i no hi he trobat els senyals de la virginitat;
15 llavors el pare i la mare de la noia prendran els senyals de la virginitat de la noia, i els duran als ancians de la ciutat, al portal.
16 I el pare de la noia dirà als ancians: Havia donat la meva lla a aquest home per muller, i ell l’ha avorrida;
17 i, heus aquí, ell l’acusa de coses deshonroses, dient: No he trobat els senyals de la virginitat en la teva lla; i aquests són els senyals de la virginitat de la meva lla. I desple- garan el llençol davant dels ancians de la ciutat.
18 I els ancians d’aquella ciutat pren- dran aquell home, i el castigaran;
19 i li imposaran una multa de cent xèquels de plata per haver difamat una verge d’Israel, i els donaran al pare de la noia; i serà la seva muller: no podrà repudiar-la en tots els seus dies.
20 Però si l’acusació fos veritat, no trobant-se els senyals de la virginitat de la noia,
21 llavors trauran la noia a la porta de la casa del seu pare, i els homes de la ciutat l’apedregaran, i morirà, perquè ella ha comès una infàmia a Israel, fornicant a casa del seu pare. I trauràs el mal d’enmig teu.
22 Quan un home sigui trobat jaient amb una dona casada, moriran tots
231