Page 242 - Biblia Català TBS

Deuteronomi 24, 25
i fent tot el que us ensenyaran els sacerdots, els levites: tindreu compte de fer el que jo els he ordenat.
9 Recorda’t del que Jahveh, el teu Déu, va fer a Maria, durant el camí, en sortir vosaltres d’Egipte.
10 Quan faràs un préstec d’alguna cosa al teu proïsme, no entraràs pas a casa seva a prendre la seva penyora; 11 t’estaràs fora, i l’home a qui has prestat et portarà fora la penyora.
12 I si l’home és pobre, no te n’aniràs a dormir retenint la seva penyora;
13 ans li tornaràs la penyora quan es pongui el sol, perquè dormi amb el seu mantell, i et beneeixi; i et serà com a justícia davant Jahveh, el teu Déu.
14 No oprimiràs el jornaler pobre i necessitat, sigui dels teus germans o dels forasters que són a la teva terra, dins els teus portals;
15 al seu dia li donaràs el seu salari, i el sol no es pondrà sobre aquest deute, perquè ell és pobre i amb això hi viu; no sigui que clami contra tu a Jahveh, i et sigui un pecat.
16 No matareu els pares a causa dels lls, ni matareu els lls a causa dels pares; cadascú morirà pel seu propi pecat.
17 No pervertiràs el dret de l’estranger o de l’orfe, ni prendràs com a penyora la roba d’una viuda. 18 I recordaràs que vas ser esclau a Egipte, i que Jahveh, el teu Déu, te’n va alliberar; per això jo et mano de fer això.
19 Quan segaràs la teva collita en el teu camp, i oblidis una garba en el camp, no tornaràs a recollir-la: serà per a l’estranger, per a l’orfe i per a la viuda; a que Jahveh, el teu Déu, et beneeixi en tota l’obra de les teves mans.
20 Quan batràs les teves oliveres, no repassaràs les branques darrere teu: serà per a l’estranger, per a l’orfe i per a la viuda.
21 Quan veremaràs la teva vinya, no esgotimaràs darrere teu: serà per a l’estranger, per a l’orfe i per a la viuda.
22 I recordaràs que vas ser esclau a la terra d’Egipte; per això jo et mano de fer això.
25
24:9 Nm 12:10 24:14 Ml 3:5; Jm 5:4 24:16 Ez 18:20 25:4 1Co 9:9; 1Tm 5:18 25:5 Mt 22:24; Mc 12.19; Lc 20:28 25:6 Rt 4:10, 11
234
Quan hi hagi una controvèr-
sia entre alguns, i vinguin davant la justícia, i ells siguin jutjats: el just serà declarat just, i el culpable serà condemnat.
2 I s’esdevindrà que, si el culpable ha de ser assotat, el jutge el farà estirar a terra, i el farà assotar davant seu amb un cert nombre d’assots, segons el seu delicte;
3 li podrà donar quaranta cops i prou, no sigui que si ell afegeix de donar-li molts més cops sobre aquests, el teu germà sigui menys- preat als teus ulls.
4 No posaràs boç al bou que trilla.
5 Quan uns germans habitin ple- gats, i un d’ells mor sense haver tingut cap ll, la muller del mort no es casarà a fora amb un estrany; sinó que el germà del seu marit entrarà a ella i la prendrà per mu- ller, i complirà amb ella el deure de cunyat.
6 I s’esdevindrà que el primogènit que ella infantarà aixecarà el nom del seu germà difunt, i així el seu nom no serà esborrat d’Israel.
7 I si l’home no vol prendre la seva cunyada, la seva cunyada pujarà al portal de la ciutat, als ancians, i dirà: El meu cunyat refusa d’aixecar un nom a Israel per al seu germà; no vol complir el seu deure de cu- nyat.