Page 254 - Biblia Català TBS

Deuteronomi 32, 33
de la sang dels morts i dels captius, del cap dels dirigents de l’enemic.
43 Alegreu-vos, gentils, amb el seu poble, perquè venjarà la sang dels seus servents, i retribuirà la venjan- ça als seus adversaris, i farà expiació per la seva terra, el seu poble.
44 I Moisès vingué i pronuncià totes les paraules d’aquest càntic a orelles del poble, ell i Josuè, ll de Nun.
45 I Moisès acabà de pronunciar totes aquestes paraules a tot Israel, 46 i els digué: Poseu la vostra ment en totes les paraules que jo us tes- ti co avui, les quals manareu als vostres lls de guardar per complir totes les paraules d’aquesta llei.
47 Perquè no és pas una paraula indiferent per a vosaltres, sinó que és la vostra vida: i en aquesta paraula prolongareu els vostres dies sobre la terra que, passat el Jordà, aneu a conquerir.
48 I Jahveh parlà a Moisès aquell mateix dia, dient:
49 Puja en aquesta muntanya d’Abarim, a la muntanya del Nebó, que és a la terra de Moab, enfront de Jericó, i mira la terra de Canaan, que jo dono en heretatge als lls d’Israel;
50 i mor sobre la muntanya on puges, i sigues reunit al teu poble, com va morir Aaron, el teu germà, al mont Or, i fou reunit al seu poble, 51 perquè vau prevaricar contra mi enmig dels lls d’Israel a les aigües de Meribà, a Cadeix, al desert de Sin, perquè no em vau santi car enmig dels lls d’Israel:
52 per això davant per davant veuràs la terra, però allà no hi entraràs, a la terra que jo dono als lls d’Israel.
2 I digué: Jahveh ha vingut del Sinaí, i s’ha revelat a ell des de Seïr; ha resplendit des de la muntanya de Paran, i vingué amb miríades dels sants: a la seva dreta duia el decret de foc per a ell.
3 Sí, ell estima els pobles, tots els seus sants són a la teva mà, i ells estan prostrats als teus peus, tothom rebrà les teves paraules.
4 Moisès ens manà la llei, possessió de l’assemblea de Jacob.
5 I fou rei a Jeixurun, quan s’aplegaren els caps del poble amb les tribus d’Israel.
6 Que visqui Rubèn, i no mori, i que els seus homes no siguin pocs.
7 I aquesta és la benedicció per a Judà; i digué: Escolta, Jahveh, la veu de Judà, i mena’l al seu poble: que les seves mans siguin su cients per a ell, i tu li seràs d’ajut contra els seus adversaris.
8 I de Leví digué: Que els teus Tummim i els teus Urim, siguin per al teu del, que posares a prova a Massà, i amb qui contendires a les aigües de Meribà;
9 aquell que digué al seu pare i a la seva mare: No l’he vist; i no reco- negué els seus germans, i no cone- gué els seus propis lls; perquè ells guardaren la teva paraula, i observa- ren el teu pacte.
10 Ensenyaran els teus judicis a Jacob, i la teva llei a Israel, posaran l’encens davant teu, i l’holocaust tot sencer damunt del teu altar.
11 Beneeix, Senyor, la seva força, i complau-te en l’obra de les seves mans; fereix els ancs dels seus enemics, i dels qui l’odien, perquè no s’aixequin mai més.
12 De Benjamí digué: L’estimat de Jahveh habitarà segur prop d’ell, el
33
beneí els lls d’Israel abans de la seva mort.
32:43 Rm 15:10; Ap 19:2 246
I aquesta és la benedicció amb
la qual Moisès, home de Déu,