Page 267 - Biblia Català TBS

8 I digueren a Josuè: Nosaltres som els teus servents. I Josuè digué: Qui sou vosaltres, i d’on veniu?
9 I li digueren: D’una terra molt llu- nyana han vingut els teus servents a causa del Nom de Jahveh, el teu Déu, perquè hem escoltat de la seva anomenada, i de tot el que ha fet a Egipte,
10 i tot el que ha fet als dos reis dels amorreus que són a l’altra banda del Jordà, a Sehon rei d’Heixbon, i a Og rei de Basan, que era a Aixtarot.
11 I els nostres ancians, i tots els habitants de la nostra terra ens van parlar, dient: Preneu-vos provisions per al camí, i aneu a trobar-los, i els direu: Nosaltres som els vostres ser- vents; feu ara, doncs, un pacte amb nosaltres.
12 Aquest pa nostre ens el vam pro- veir calent de les nostres cases el dia que vam sortir per venir a vosaltres, i ara, heus aquí, és sec i s’ha engru- nat;
13 i aquests bots de vi els vam omplir nous, i, mira, estan estripats: i aquests mantells nostres, i les nos- tres sandàlies s’han tornat velles a causa del camí tan llarg.
14 I els homes d’Israel agafaren algunes de les seves provisions, però no demanaren el consell de la boca de Jahveh.
15 I Josuè va fer la pau amb ells, i va fer un pacte amb ells de deixar-los viure; i els prínceps de la congrega- ció els ho van jurar.
16 I s’esdevingué que, tres dies des- prés d’haver fet el pacte amb ells, s’assabentaren que eren els seus veïns, i que habitaven enmig d’ells. 17 I els lls d’Israel marxaren, i arribaren a les seves ciutats al tercer dia; i les seves ciutats eren Gabaon, i Que rà, i Beerot, i Quiriat-Jearim.
18 I els lls d’Israel no els colpiren, perquè els prínceps de la congrega- ció els ho havien jurat per Jahveh,
9:14 Nm 27:21
Josuè 9, 10
el Déu d’Israel. I tota la congregació murmurà contra els prínceps.
19 I tots els prínceps digueren a tota la congregació: Nosaltres els ho hem jurat per Jahveh, el Déu d’Israel, i ara no podem tocar-los.
20 Farem això amb ells, i els dei- xarem vius, i no vindrà ira sobre nosaltres a causa del jurament que els hem jurat.
21 I els prínceps els digueren: Que visquin; però seran taladors d’arbres, i pouadors d’aigua per a tota la con- gregació, tal com els prínceps els van dir.
22 I Josuè els cridà, i els parlà, dient: ¿Per què ens heu enganyat, dient: Nosaltres habitem molt lluny de vosaltres, si de fet habiteu enmig nostre?
23 Ara, doncs, vosaltres sereu maleïts, i cap de vosaltres s’escaparà de ser un servent, i taladors d’arbres i pouadors d’aigua per a la casa del meu Déu.
24 I ells van respondre a Josuè, i di- gueren: Perquè era ben clar als teus servents que Jahveh, el teu Déu, va manar a Moisès, el seu servent, de donar-vos tota la terra i de destruir tots els habitants de la terra de da- vant vostre; i vam tenir molta por per les nostres vides a causa de vosaltres, i vam fer això.
25 Ara, doncs, vet-nos aquí a la teva mà, tracta’ns com et sembli bo i just de tractar-nos.
26 I Josuè ho féu així amb ells; i els deslliurà de la mà dels lls d’Israel, i no els mataren.
27 I Josuè els posà aquell dia com a taladors d’arbres i pouadors d’aigua per a la congregació i per a l’altar de Jahveh, ns al dia d’avui, en el lloc que Jahveh escollís.
10
I s’esdevingué, quan Adoní-
Sèdec, rei de Jerusalem, s’assabentà que Josuè havia cap-
259