Page 273 - Biblia Català TBS

25 I el seu territori fou Jazer, i totes les ciutats de Galaad, i la meitat de la terra dels lls d’Ammon, ns a Aroer que és enfront de Rabà;
26 i des d’Heixbon ns a Ramat- Ammispè, i Betonim; i des de Mahanaim ns a la frontera de Debir;
27 i, a la vall, Betaram, i Betnimrà, i Sucot, i Safon, la resta del reialme de Sehon, rei d’Heixbon, el Jordà i el seu terme, ns a l’extrem del mar de Quinnèret, a l’altra banda del Jordà, a l’est.
28 Aquesta va ser l’heretat dels lls de Gad, segons les seves famílies: les ciutats i llurs viles.
29 I Moisès donà una herència a la mitja tribu de Manassès, i fou per a la mitja tribu dels lls de Manassès, segons les seves famílies.
30 I el seu territori fou des de Mahanaim, tot Basan, tot el reialme d’Og rei de Basan, i totes les viles de Jaïr que hi ha a Basan, seixanta ciutats;
31 i la meitat de Galaad i Aixtarot i Edreí, ciutats del reialme d’Og a Basan, foren per als lls de Maquir, ll de Manassès, per a la meitat dels lls de Maquir, segons les seves fa- mílies.
32 Aquests són els territoris que Moisès repartí en herència a les planes de Moab, a l’altra banda del Jordà, davant de Jericó, a l’est.
33 Però a la tribu de Leví, Moisès no li donà cap heretat: Jahveh, el Déu d’Israel, ell mateix és la seva heretat, com els havia dit.
Josuè 13, 14
2 La seva herència fou repartida per sorteig, com Jahveh havia manat per mitjà de Moisès, a les nou tribus i mitja;
3 perquè Moisès havia donat l’heretat a dues tribus i mitja a l’altra banda del Jordà; però als le- vites no els donà cap heretat enmig d’ells.
4 Perquè els lls de Josep eren dues tribus: Manassès i Efraïm; i no donaren cap territori als levites a la terra, llevat de les ciutats per habitar-hi, amb llurs terres comu- nals per al seu bestiar i per a les seves propietats.
5 Com Jahveh manà a Moisès, així ho feren els lls d’Israel, i repartiren la terra.
6 I els lls de Judà s’atansaren a Josuè a Guilgal; i Caleb, ll de Jefunnè, el quenazita, li digué: Tu saps el que Jahveh va parlar a Moisès, home de Déu, referent a mi i referent a tu, a Cadeix-Barnea.
7 Quaranta anys tenia jo quan Moisès, servent de Jahveh, em va enviar de Cadeix-Barnea per explo- rar la terra, i li vaig tornar la resposta d’acord amb el meu cor.
8 I els meus germans, que van pujar amb mi, van descoratjar el poble, però jo em vaig mantenir plenament del a Jahveh, el meu Déu.
9 I Moisès va jurar aquell dia, dient: Tingues per cert que la terra que el teu peu ha trepitjat serà heretat teva i dels teus lls per sempre, perquè tu t’has mantingut plenament del a Jahveh, el meu Déu.
10 I ara, heus aquí, Jahveh m’ha conservat amb vida, com havia pro- mès, aquests quaranta-cinc anys, d’ençà que Jahveh va parlar aquesta paraula a Moisès, quan Israel anava pel desert; i ara, heus aquí, avui tinc vuitanta-cinc anys.
11 Encara avui estic tan fort com el dia que Moisès em va enviar; tinc
14
terra de Canaan, els quals el sacer- dot Eleazar, i Josuè, ll de Nun, i els caps dels pares de les tribus dels lls d’Israel els van distribuir com a heretat.
I aquests són els territoris que
els lls d’Israel heretaren a la
14:4 Gn 48:5 14:6 Nm 13:7, 31; 14:30
265