Page 30 - Biblia Català TBS
P. 30

Gènesi 21, 22
24 I Abraham digué: T’ho juro.
25 I Abraham va fer retret a Abimèlec sobre un pou d’aigua, que els servents d’Abimèlec li havien usurpat violentament.
26 I Abimèlec digué: No sé pas qui ha fet aquesta cosa. Ni tu m’ho havies contat, ni jo n’havia escoltat res  ns avui.
27 I Abraham agafà bestiar menut i gros, i els donà a Abimèlec, i tots dos van fer un pacte.
28 I Abraham separà set anyelles del ramat.
29 I Abimèlec digué a Abraham: Què són aquestes set anyelles que has separat?
30 I digué: Prendràs aquestes set anyelles de la meva mà perquè em siguin de testimoni que he cavat aquest pou.
31 Per això anomenà aquell lloc Beerxeba, perquè allà juraren tots dos. 32 I feren un pacte a Beerxeba. I s’aixecà Abimèlec i Picol, coman- dant del seu exèrcit, i se’n tornaren a la terra dels  listeus.
33 I Abraham plantà un tamariu a Beerxeba, i va invocar allà el Nom de Jahveh, el Déu etern.
34 I Abraham sojornà molts dies a la terra dels  listeus.
22
4 Al tercer dia, Abraham alçà els seus ulls, i veié el lloc des de lluny. 5 I Abraham digué als seus mossos: Resteu aquí amb l’ase, i jo i el noi anirem  ns allà, i adorarem, i torna- rem cap a vosaltres.
6 I Abraham prengué la llenya de l’holocaust i la posà damunt del seu  ll Isaac, i ell prengué a la mà el foc i el ganivet, i se n’anaren tots dos junts.
7 I Isaac parlà al seu pare Abraham, i digué: Pare meu! I respongué: Aquí em tens,  ll meu. I digué: Heus aquí el foc i la llenya, però on és l’anyell per a l’holocaust?
8 I Abraham digué: Déu es proveirà l’anyell per a l’holocaust,  ll meu. I continuaren caminant tots dos junts.
9 I arribaren al lloc on Déu li havia dit, i allà Abraham edi cà l’altar, i arranjà la llenya, i va lligar el seu  ll Isaac i el posà damunt l’altar, sobre la llenya.
10 I Abraham estengué la mà i agafà el ganivet per degollar el seu  ll.
11 I l’àngel de Jahveh el cridà des dels cels, i digué: Abraham, Abraham! I digué: Aquí em tens.
12 I ell digué: No estenguis la teva mà contra el noi, no li facis res, per- què ara sé que tems Déu, perquè no m’has negat el teu  ll, el teu únic. 13 I Abraham alçà els seus ulls i mirà, i heus aquí, darrere hi havia un moltó agafat per les banyes en un matoll. I Abraham hi anà, prengué el moltó i l’oferí en holocaust en lloc del seu  ll. 14 I Abraham anomenà el nom d’aquell lloc: Jahveh-Jireh. Per això avui es diu: A la muntanya, Jahveh proveeix.
15 I l’àngel de Jahveh cridà per sego- na vegada Abraham des dels cels,
16 i digué: He jurat per mi mateix —declaració de Jahveh—, perquè has fet això i no m’has negat el teu  ll, el teu únic,
I s’esdevingué, després
d’aquestes coses, que Déu provà Abraham, i li digué: Abraham! I respongué: Aquí em tens.
2 I li digué: Pren ara el teu  ll, el teu únic, que tu estimes, Isaac, i vés- te’n a la terra de Morià, i ofereix-lo allà en holocaust dalt d’una de les muntanyes que et diré.
3 I Abraham es llevà de matí, i albardà el seu ase, i prengué amb ell dos dels seus mossos i el seu  ll Isaac, i va estellar la llenya de l’holocaust, i s’aixecà i es dirigí cap al lloc que Déu li havia dit.
22:1 Dt 8:2 22:6 Jn 19:17 22:8 Jn 1:29; Ap 5:6
22:14 Jahveh-Jireh vol dir: “Jahveh proveeix o s’apareix” 22:14 o, “s’apareix”. 22:16 Lc 1:73
30
22:9 He 11:17; Jm 2:21


































































































   28   29   30   31   32