Page 32 - Biblia Català TBS

Gènesi 23, 24
19 I després d’això, Abraham sepul- tà la seva muller Sara dins la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, ço és Hebron, a la terra de Canaan.
20 I fou establert que el camp i la cova que hi havia eren propietat de sepultura d’Abraham, comprada als lls d’Het.
2 I Abraham digué al seu servent, el més vell de casa seva, l’administrador de tot el que tenia: Si us plau, posa la teva mà sota la meva cuixa,
3 i et faré jurar per Jahveh, el Déu dels cels i el Déu de la terra, que no prendràs per al meu ll cap dona d’entre les lles dels cananeus enmig dels quals jo habito;
4 sinó que aniràs a la meva terra i a la meva parentela, i prendràs una dona per al meu ll Isaac.
5 I el servent li digué: Potser la dona no voldrà venir darrere meu vers aquesta terra. ¿Cal que faci tornar el teu ll a la terra d’on tu vas sortir?
6 I Abraham li digué: Guarda’t de fer-hi tornar el meu ll.
7 Jahveh, el Déu dels cels, que em prengué de la casa del meu pare i de la terra de la meva parentela, em va parlar i em va jurar, dient: A la teva llavor donaré aquesta terra. Ell envia- rà el seu àngel davant teu, i prendràs d’allà una dona per al meu ll.
8 I si la dona no volgués venir dar- rere teu, esdevindràs lliure d’aquest jurament que em fas. Però no facis tornar allà el meu ll.
9 I el servent posà la mà sota la cuixa d’Abraham, el seu senyor, i li va fer un jurament concernent aquest assumpte.
10 I el servent agafà deu camells dels camells del seu senyor i se n’anà. I tots els béns del seu senyor eren a la seva
24:7 Ga 3:16 24:7 He 1:14 32
mà. I s’alçà, i se’n va anar vers Aram- Naharaim, vers la ciutat de Nacor.
11 I féu agenollar els camells fora la ciutat vora un pou d’aigua, al capves- pre, a l’hora que surten les pouadores. 12 I va dir: Jahveh, Déu del meu senyor Abraham, fes que trobi, et prego, la noia davant meu, i mostra la teva gràcia envers el meu senyor Abraham.
13 Heus aquí, jo m’estic dret vora el pou d’aigua, i les lles de la gent de la ciutat surten a pouar aigua;
14 i que s’esdevingui que la noia a qui diré: Si us plau, inclina la teva gerra i beuré; i ella digui: Beu, i també abeuraré els teus camells, que sigui aquesta la que has destinat per al teu servent Isaac, i en això conei- xeré que has mostrat gràcia envers el meu senyor.
15 I s’esdevingué quan encara no havia acabat de parlar que, heus aquí, Rebeca, lla nascuda a Betuel, ll de Milcà, la muller de Nacor, germà d’Abraham, sortia amb la gerra a l’espatlla.
16 I ella era una noia molt bonica de veure, verge, i cap home no l’havia coneguda. I baixà a la font, i omplí la seva gerra i va pujar.
17 I el servent va córrer a trobar-la, i digué: Deixa’m beure, si us plau, una mica d’aigua de la teva gerra.
18 I ella digué: Beu, senyor meu. I s’afanyà, i abaixà la seva gerra sobre la mà, i li donà de beure.
19 I en acabat de donar-li de beure, digué: També pouaré per als teus camells ns que acabin de beure.
20 I s’afanyà, i buidà la seva gerra a l’abeurador, i va córrer novament cap al pou a pouar, i pouà per a tots els seus camells.
21 I l’home la mirava xament en silenci per saber si Jahveh havia prosperat o no el seu viatge.
22 I s’esdevingué que, quan els camells acabaren de beure, l’home
24
I Abraham era vell, avançat
en dies, i Jahveh havia beneït Abraham en tot.