Page 304 - Biblia Català TBS

Jutges 11, 12
ren a Jahas, i va combatre contra Israel.
21 I Jahveh, el Déu d’Israel, va lliu- rar Sehon amb tot el seu poble a la mà d’Israel, i els van vèncer; i Israel va conquerir tota la terra dels amor- reus que habitaven aquella terra,
22 i ells van conquerir tot el territori dels amorreus des de l’Arnon ns al Jaboc, i des del desert ns al Jordà. 23 I ara Jahveh, el Déu d’Israel, ha desposseït el territori amorreu de davant del seu poble Israel, ¿i tu el vols posseir?
24 ¿No tens tu la possessió d’allò que Quemoix, el teu déu, t’ha donat per posseir? Doncs, nosaltres posseïm tot el que Jahveh, el nostre Déu, ha desposseït davant nostre.
25 I ara, ¿ets tu millor que Balac, ll de Sipor, rei de Moab? ¿Va combatre mai contra Israel, o va lluitar contra ells?
26 Durant tres-cents anys Israel ha habitat a Heixbon i les seves viles, i a Aroer i les seves viles, i a totes les ciutats que hi ha a les ribes de l’Arnon, ¿i per quin motiu no les vau recuperar en aquell temps?
27 I jo tampoc no he pecat contra tu, però tu em vols fer mal lluitant contra mi. Que Jahveh, el Jutge, jutgi avui entre els lls d’Israel i els lls d’Ammon.
28 Però el rei dels lls d’Ammon no escoltà les paraules que Jeftè li havia tramès.
29 Llavors l’Esperit de Jahveh vin- gué sobre Jeftè, i travessà Galaad i Manassès, i passà a Mispà de Galaad, i de Mispà de Galaad passà als lls d’Ammon.
30 I Jeftè féu un vot a Jahveh, i va dir: Si veritablement lliures els lls d’Ammon a la meva mà,
31 llavors s’esdevindrà que, aquell que surti a trobar-me de les portes de casa meva quan torni en pau dels
lls d’Ammon, serà de Jahveh, i l’oferiré en holocaust.
32 I Jeftè passà als lls d’Ammon per combatre contra ells, i Jahveh els va lliurar a la seva mà;
33 i els colpí des d’Aroer ns a arribar a Minnit, vint ciutats, i ns a Abel-Queramin amb una gran der- rota; i els lls d’Ammon foren hu- miliats davant dels lls d’Israel.
34 I Jeftè entrà a Mispà, a casa seva, i, heus aquí, la seva lla sortia a rebre’l amb tamborins i amb danses; i ella era lla única, no tenia cap ll ni lla llevat d’ella.
35 I s’esdevingué que, quan la veié, s’esquinçà els vestits, i digué: Ai, lla meva! M’has abatut del tot, i tu ets el meu abatiment; perquè jo he obert la meva boca a Jahveh, i no em puc fer enrere.
36 I ella li digué: Pare meu, si has obert la teva boca a Jahveh, fes amb mi allò que ha sortit de la teva boca, ara que Jahveh t’ha concedit la ven- jança sobre els teus enemics, sobre els lls d’Ammon.
37 I digué al seu pare: Que això em sigui concedit: deixa’m dos mesos, i me n’aniré, i baixaré per les munta- nyes, i ploraré la meva virginitat, jo i les meves companyes.
38 I digué: Vés. I la va acomiadar dos mesos, i se n’anà, ella i les seves companyes, i plorà per la seva virgi- nitat per les muntanyes.
39 I s’esdevingué al nal dels dos mesos, que ella tornà al seu pare, i ell complí amb ella el vot que havia fet. I ella no va conèixer cap home. I això era un costum a Israel,
40 que anualment les lles d’Israel anaven a la commemoració per la lla de Jeftè, el galaadita, quatre dies a l’any.
12
296
I els homes d’Efraïm foren convocats, i travessaren vers