Page 305 - Biblia Català TBS
P. 305

Safon, i digueren a Jeftè: ¿Per quin motiu has passat a lluitar contra els  lls d’Ammon i no ens has cridat per anar amb tu? Casa teva cremarem damunt teu amb foc!
2 I Jeftè els va dir: He tingut molta controvèrsia, jo i el meu poble, amb els  lls d’Ammon; i us vaig demanar ajut, però no em vau alliberar de llur mà.
3 I quan vaig veure que tu no em salvaries, vaig posar la meva vida al meu palmell, i vaig passar a combatre contra els  lls d’Ammon, i Jahveh els va lliurar a la meva mà. Per què, doncs, heu pujat a mi avui per lluitar contra mi?
4 I Jeftè aplegà tots els homes de Galaad, i lluità contra Efraïm; i els homes de Galaad colpiren Efraïm, perquè deien: Vosaltres, galaadites, sou fugitius d’Efraïm, enmig d’Efraïm, enmig de Manassès.
5 I Galaad prengué els guals del Jordà enfront d’Efraïm; i s’esdevingué, quan qualsevol dels fugitius d’Efraïm deia: Deixeu-me passar; que els homes de Galaad li deien: Ets un efratita, tu? Si ell responia: No;
6 li deien: Digues, ara, “Xibolet”; però ell deia Sibolet, i no ho pro- nunciava així com calia; llavors l’agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. I en aquella oca- sió en caigueren quaranta-dos mil d’Efraïm.
7 I Jeftè jutjà Israel sis anys. I morí Jeftè, el galaadita, i fou sepultat en una de les ciutats de Galaad.
8 I després d’ell, Ibsan de Betlèhem jutjà Israel;
9 i ell tenia trenta  lls i trenta  lles, les quals envià a casar-se fora, i féu venir trenta  lles de fora per als seus  lls. I jutjà Israel set anys.
10 I Ibsan morí, i fou sepultat a Betlèhem.
11 I després d’ell, jutjà Israel Elon de Zabuló; i jutjà Israel deu anys.
13:4 Nm 6:2, 3; 1Sa 1:11
Jutges 12, 13
12 I Elon de Zabuló morí, i fou se- pultat a Aialon, a la terra de Zabuló.
13 I després d’ell va jutjar Israel Abdon,  ll d’Hil·lel, el piratonita;
14 i ell tenia quaranta  lls i trenta néts, que cavalcaven sobre setanta pollins; i jutjà Israel vuit anys.
15 I morí Abdon,  ll d’Hil·lel, el piratonita, i fou sepultat a Piraton, a la terra d’Efraïm, a la serralada dels amalequites.
2IhihaviaunhomedeSorà,de la família de Dan, i el seu nom era Manóah. I la seva dona era estèril, i no infantava.
3 I l’àngel de Jahveh es va aparèi- xer a la dona, i li digué: Heus aquí, doncs, tu ets estèril i no has infantat, però concebràs i infantaràs un  ll.
4 I ara vigila, doncs, i no prenguis vi ni beguda forta, i no mengis res impur; 5 perquè, heus aquí, concebràs i infantaràs un  ll, i la navalla no pujarà al seu cap, perquè el noi serà un nazireu, dedicat a Déu des del ventre, i començarà a alliberar Israel de la mà dels  listeus.
6 I la dona se n’anà, i parlà al seu marit, dient: Un home de Déu ha vingut a mi, i el seu aspecte era com l’aspecte d’un àngel de Déu, molt terrible: i no li vaig preguntar d’on venia, ni em va dir el seu nom;
7 però em digué: Heus aquí, conce- bràs i infantaràs un  ll; ara, doncs, no beguis vi ni beguda forta, ni men- gis res impur, perquè el jove serà un nazireu, dedicat a Déu des del ventre  ns al dia de la seva mort.
8 I Manóah pregà a Jahveh, i va dir: Oh Senyor meu, et prego que l’home
13
I els  lls d’Israel tornaren a
fer el mal als ulls de Jahveh, i Jahveh els lliurà a la mà dels  lis- teus quaranta anys.
297


































































































   303   304   305   306   307