Page 338 - Biblia Català TBS

1 Samuel 14
digueren: Mireu, uns hebreus que surten dels forats on s’havien ama- gat!
12 I els homes del destacament van respondre a Jonatan i al portador de les seves armes, i digueren: Pugeu cap a nosaltres, que us farem saber una cosa. I Jonatan digué al porta- dor de les seves armes: Puja darrere meu, perquè Jahveh els ha lliurat a la mà d’Israel.
13 I Jonatan va grimpar amb mans i peus, i el seu portador d’armes anava al seu darrere; i els listeus anaven caient davant Jonatan, i dar- rere d’ell el seu portador d’armes els anava matant.
14 I en aquesta primera victòria, que van aconseguir Jonatan i el seu por- tador d’armes, van colpir uns vint homes en l’espai de la meitat dels solcs d’una jovada de terra.
15 I hi hagué terror en el cam- pament, en el camp, i entre tot el poble; el destacament i els espolia- dors, també ells van tremolar; i la terra fou sacsejada, i fou un terror de Déu.
16 I els sentinelles de Saül, a Guibà de Benjamí, van mirar i, heus aquí, la multitud es dispersava, i fugia d’un cantó a l’altre.
17 I Saül digué a la gent que era amb ell: Passeu llista ara, i mireu qui dels nostres ha marxat. I van passar llista, i, heus aquí, Jonatan i el seu portador d’armes no hi eren.
18 I Saül digué a Ahià: Porta l’arca de Déu. Perquè l’arca de Déu era aquell dia amb els lls d’Israel.
19 I s’esdevingué, mentre Saül par- lava als sacerdots, que l’aldarull que hi havia al campament dels listeus anava augmentant més i més; i Saül digué al sacerdot: Retira la teva mà. 20 I Saül i tot el poble que hi havia amb ell s’aplegaren, i van anar a la batalla, i, heus aquí, l’espasa de
14:23 Ex 14:30 330
cadascú era contra el qui tenia a la vora: la confusió era molt gran.
21 I els hebreus que des de feia temps anaven amb els listeus, que havien pujat amb ells i acampaven al voltant del campament, ells també es van girar per estar amb els d’Israel que eren amb Saül i Jonatan.
22 I tots els homes d’Israel que s’havien amagat a la muntanya d’Efraïm, assabentats que els lis- teus fugien, llavors ells també es van posar a perseguir-los en la batalla.
23 I Jahveh va salvar Israel aquell dia, i la batalla s’estengué ns a Betaven.
24 I els homes d’Israel estaven exte- nuats aquell dia, perquè Saül havia fet jurar al poble, dient: Maleït sigui qualsevol que mengi aliment ns al vespre, quan m’hauré venjat dels meus enemics. I ningú del poble no tastà gens d’aliment.
25 I tots els del país van arribar en un bosc, i hi havia mel damunt la superfície del camp.
26 Llavors el poble entrà al bosc i, heus aquí, la mel regalimava, però ningú no va acostar la seva mà a la seva boca, perquè el poble tenia por del jurament.
27 I Jonatan no ho havia sentit quan el seu pare havia fet jurar el poble, i va estendre la punta del bastó que duiaalasevamà,ielsucàenla bresca, i dugué la mà a la seva boca, i els seus ulls s’aclariren.
28 I un home del poble va respon- dre, i digué: El teu pare va fer jurar el poble, dient: Maleït sigui l’home que mengi aliment avui. I el poble defallia.
29 I Jonatan respongué: El meu pare ha abatut el país. Mireu, ara, com s’han aclarit els meus ulls perquè he tastat una mica d’aquesta mel.
30 ¿Com més si el poble hagués menjat lliurement avui del botí que ha trobat dels seus enemics? Perquè