Page 350 - Biblia Català TBS
P. 350
1 Samuel 21, 22
digué: Per què véns tot sol, i no ve ningú amb tu?
2 I David digué al sacerdot Ahimèlec: El rei m’ha encomanat un assumpte, i m’ha dit: Que ningú no sàpiga res sobre l’assumpte pel qual t’envio, i que jo t’he encomanat; i els servents els he citat en tal i tal lloc.
3 Ara, doncs, què tens a mà? Dóna’m cinc pans a la meva mà, o el que trobis.
4 I el sacerdot respongué a David, i digué: No tinc pa comú a la meva mà, però hi ha pa sant; si els ser- vents almenys s’han abstingut de dona, te’l puc donar.
5 I David va respondre al sacer- dot, i li digué: Certament ens hem abstingut de dona aquests tres dies, d’ençà que vaig marxar, i els vasos dels joves són sants, malgrat que l’expedició no és santa. Els vasos seran avui encara molt més sants.
6 I el sacerdot li va donar el pa sant, perquè allà no hi havia pa, llevat del pa de la presentació que havia estat retirat de davant de Jahveh per po- sar-hi pa calent el dia que fou retirat. 7 I aquell dia es trobava allà un dels servents de Saül, reclòs al santua- ri davant Jahveh, anomenat Doeg, l’edomita, cap dels pastors de Saül.
8 I David digué a Ahimèlec: ¿I no hi ha aquí sota la teva custòdia cap llança o cap espasa? Perquè no he pres ni la meva espasa ni les meves armes, perquè l’assumpte del rei era urgent.
9 I el sacerdot digué: L’espasa de Goliat, el listeu, que tu vas matar a la vall d’Elà, és aquí, embolicada en un drap darrere l’efod; si la vols aga- far, agafa-la, perquè aquí no n’hi ha cap altra sinó aquesta. I David digué: Cap no és com aquesta, dóna-me-la.
10 I David s’alçà i fugí aquell dia de davant Saül, i se n’anà a Aquix, rei de Gat.
21:4 Ex 25:30 21:6 Mt 12:3, 4 21:9 1Sa 17:2-51 342
11 I els servents d’Aquix li digueren: ¿No és aquest David, el rei del país? ¿No és d’aquest que canten en les danses, dient: Saül en matà els seus milers, i David les seves desenes de milers?
12 I David cà aquestes paraules en el seu cor, i va tenir molta por davantd’Aquix,elreideGat.
13 Llavors canvià el seu capteni- ment davant de llurs ulls, i es ngí boig enmig d’ells; i començà a fer gargots a les portes del portal, i es deixava caure la saliva per la barba. 14 I Aquix digué als seus servents: Heus aquí, mireu, aquest home és boig; per què me l’heu portat?
15 ¿És que potser em cal un boig, que m’heu portat aquest a fer el boig davant meu? ¿Entrarà aquest a casa meva?
22
I David marxà d’allà i s’escapà
a la cova d’Adul·lam; i els seus germans i tota la casa del seu pare se n’assabentaren, i baixaren allà vers ell.
2 I s’aplegaren amb ell tots els angoixats, i tots els endeutats, i tots els amargats d’ànima, i en fou el seu capità; i anaven amb ell uns quatre-cents homes.
3 I David se’n va anar d’allà a Mispè de Moab, i digué al rei de Moab: Deixa, si us plau, que el meu pare i la meva mare surtin i restin amb vosaltres ns que sàpiga el que Déu farà per a mi.
4 I els va portar davant del rei de Moab, i van habitar amb ell tots els dies que David s’estigué a la fortalesa.
5 I el profeta Gad digué a David: No t’estiguis en aquesta fortalesa; surt, i vés-te’n a la terra de Judà. I David va marxar, i s’endinsà al bosc d’Hèret.
6 I Saül s’assabentà que David i els homes que eren amb ell havien estat
22:1 Ps 57; 142