Page 360 - Biblia Català TBS

1 Samuel 29, 30
matat els seus milers, i David les seves desenes de milers?
6 Llavors Aquix cridà David, i li digué: Viu Jahveh, certament tu ets recte, i m’hauria agradat que sortissis i vinguessis amb mi al cam- pament, perquè no he trobat en tu cap mal des del dia que vas venir a mi ns avui; però als capitans, no els agrades.
7 I ara torna-te’n, i vés en pau, així no faràs res que desplagui els ulls dels capitans dels listeus.
8 I David digué a Aquix: Però què he fet? ¿I què has trobat en el teu servent des del dia que em vaig posar al teu servei ns al dia d’avui, perquè no pugui venir a lluitar contra els enemics del meu senyor el rei?
9 I Aquix va respondre a David, i digué: Sé que tu ets bo als meus ulls com un àngel de Déu, però els dirigents dels listeus han dit: Que no pugi amb nosaltres a la batalla. 10 I ara lleva’t aviat al matí, i els ser- vents del teu senyor que han vingut amb tu, i lleveu-vos aviat al matí i, quan tingueu llum, aneu-vos-en.
11 I David es llevà aviat, ell i els seus homes, per anar-se’n al matí, per tornar-se’n a la terra dels lis- teus; i els listeus pujaren a Jizreel.
30I s’esdevingué, en entrar David i els seus homes a Siclag el tercer dia, que els amale- quites havien fet una incursió cap al Nègueb i vers Siclag, i havien desolat
Siclag i l’havien cremat amb foc;
2 i havien pres captives les dones que hi havia: no havien matat ningú, ni petit ni gran, sinó que se’ls havien endut, i se n’havien anat pel seu camí.
3 I David vingué amb els seus homes a la ciutat i, heus aquí, havia estat cremada amb foc, i les seves mullers i els seus lls i les seves lles se’ls havien endut captius.
30:7 1Sa 22:20-23 352
4 I David i el poble que era amb ell alçaren llur veu i van plorar, ns que no els restà força per plorar.
5 I les dues mullers de David havien estat fetes captives, Ahinóam de Jizreel i Abigail de Carmel, muller de Nabal.
6 I David estava molt angoi- xat, perquè el poble havia parlat d’apedregar-lo, perquè l’ànima de tot el poble estava amargada, cadascú pels seus lls i per les seves lles; però David s’enfortí en Jahveh, el seu Déu.
7 I David digué al sacerdot Abiatar, ll d’Ahimèlec: Porta’m, et prego, l’efod. I Abiatar portà l’efod a David. 8 I David consultà Jahveh, dient: ¿He de perseguir aquests saltejadors, els podré atrapar? I ell li digué: Persegueix-los, perquè certament els atraparàs i certament alliberaràs els captius.
9 I David marxà, ell i els sis-cents homes que eren amb ell, i arribaren al torrent de Bessor, on deixaren els que havien restat enrere.
10 I David els perseguí, ell amb quatre-cents homes, perquè dos-cents homes, que estaven massa esgotats per passar el torrent de Bessor, res- taren allà.
11 I trobaren un home egipci en el camp, i el portaren a David, i li donaren pa, i ell menjà, i li donaren aigua per beure;
12 i li donaren un tros de pastís de gues seques, i dos penjolls de raïm; i ell menjà i es reanimà, perquè no havia menjat pa i no havia begut aigua feia tres dies i tres nits.
13 I David li digué: De qui ets tu, i d’on véns? I ell respongué: Jo sóc un jove egipci, servent d’un home amalequita, i el meu amo m’ha aban- donat perquè fa tres dies que vaig emmalaltir.
14 Nosaltres havíem fet una incursió