Page 366 - Biblia Català TBS

2 Samuel 3
jo un cap de gos que pertany a Judà? Avui jo he fet misericòrdia amb la casa de Saül, el teu pare, amb els seus germans i amb els seus amics, i no t’he lliurat a la mà de David; i ¿avui em retreus una ofensa referent a aquesta dona?
9 Així faci Déu a Abner, i així li afegeixi, si no faig amb David com Jahveh li ha jurat, és a dir:
10 de fer passar el regne de la casa de Saül, i d’establir el tron de David sobre Israel i sobre Judà, des de Dan ns a Beerxeba.
11 I ja no gosà respondre cap més paraula a Abner, perquè li tenia por. 12 I Abner envià missatgers, de part seva, a David, dient: De qui és la terra? Dient també: Fes un pacte amb mi i, heus aquí, la meva mà serà amb tu, per fer tornar a tu tot Israel.
13 I David digué: D’acord, faré un pacte amb tu; només et demano una cosa: No em vindràs a veure llevat que primer portis Mical, lla de Saül, quan em vinguis a veure.
14 I David envià missatgers a Ixbóixet, ll de Saül, dient: Dóna’m la meva muller Mical, amb la qual em vaig esposar a canvi de cent pre- pucis dels listeus.
15 I Ixbóixet envià a prendre-la del seu marit, de Paltiel ll de Laix.
16 I el seu marit anà amb ella, seguint-la i plorant ns a Bahurim. I Abner li digué: Vés, torna-te’n. I se’n tornà.
17 I Abner parlà amb els ancians d’Israel, dient: Fa temps que voleu que David sigui rei sobre vosaltres, 18 ara, doncs, feu-ho. Perquè Jahveh ha parlat a David, dient: Per la mà del meu servent David alliberaré el meu poble Israel de la mà dels listeus, i de la mà de tots els seus enemics.
19 I Abner parlà també a orelles de Benjamí; i Abner anà també a comu- nicar a orelles de David a Hebron tot
3:9 1Sa 15:28 3:15 1Sa 25:44 3:27 2Sa 2:23 358
el que semblà bé als ulls d’Israel, i als ulls de tota la casa de Benjamí. 20 I Abner vingué a David a Hebron, i amb ell, vint homes; i David féu un banquet per a Abner i els homes que eren amb ell.
21 I Abner digué a David: M’aixe- caré, i aniré a aplegar tot Israel per al meu senyor el rei, i faran amb tu un pacte, i tu regnaràs sobre tot allò que desitgi la teva ànima. I David acomia- dà Abner, i se n’anà en pau.
22 I heus aquí, els servents de David, i Joab, vingueren d’una in- cursió i portaren molt de botí amb ells; però Abner no era amb David a Hebron, perquè l’havia acomiadat, i se n’havia anat en pau.
23 I quan arribaren Joab i tot l’exèrcit que era amb ell, informaren Joab, dient: Abner, ll de Ner, ha vingut al rei, i ell l’ha acomiadat, i se n’ha anat en pau.
24 I Joab vingué al rei, i digué: Què has fet? Heus aquí, Abner ha vingut a tu: ¿per quin motiu l’has acomia- dat, i se n’ha anat lliurement?
25 Tu saps que Abner, ll de Ner, ha vingut a enganyar-te, i per saber el teu sortir i el teu entrar, i per saber tot el que fas.
26 I Joab sortí d’on era David, i envià missatgers rere d’Abner, i el feren tornar des de la cisterna de Sirà, sense que David ho sabés.
27 I Abner tornà a Hebron, i Joab el dugué a part, a l’entrada del portal, per parlar amb ell en privat, i allà el colpí sota la cinquena costella, i va morir, per venjar la sang del seu germà Assahel.
28 I després, quan David ho escol- tà, digué: Sóc innocent, jo i el meu regne, davant Jahveh, per sempre, de la sang d’Abner, ll de Ner;
29 que caigui sobre el cap de Joab, i sobre tota la casa del seu pare; que mai no falti a la casa de Joab el qui tingui un uix, ni el leprós, ni el qui