Page 389 - Biblia Català TBS

Lluny, lluny de mi! No vull engolir ni destruir.
21 La cosa no és així, sinó que un home de la muntanya d’Efraïm anomenat Xeba, ll de Bicrí, ha aixecat la seva mà contra el rei, contra David: lliureu-lo a ell sol, i me n’aniré de la ciutat. I la dona digué a Joab: Heus aquí, el seu cap et serà llançat per la muralla.
22 I la dona es dirigí a tot el poble amb el seva habilitat, i ells tallaren el cap de Xeba, ll de Bicrí, i el llan- çaren a Joab. I ell féu sonar el corn, i es retiraren de la ciutat, cadascú a les seves tendes. I Joab se’n tornà a Jerusalem vora el rei.
23 I Joab manava sobre tot l’exèrcit d’Israel, i Benaià, ll de Jehoiadà, manava sobre els quereteus i sobre els peleteus,
24 i Adoram estava sobre la contri- bució, i Jehoixafat, ll d’Ahilud, era el cronista,
25 i Xebà era secretari, i Sadoc i Abiatar eren sacerdots,
26 i també Irà de Jaïr era ministre de David.
2 Samuel 20, 21
ell digué: Faré per vosaltres el que direu.
5 I digueren al rei: De l’home que ens va destruir, i que va plane- jar contra nosaltres d’exterminar la nostra presència en tot el territori d’Israel,
6 que se’ns donin set homes dels seus lls, i els penjarem davant Jahveh a Guibà de Saül, l’escollit de Jahveh. I el rei digué: Jo us els donaré.
7 I el rei tingué compassió de Me bóixet, ll de Jonatan, ll de Saül, a causa del jurament de Jahveh que hi havia entre ells, entre David i Jonatan, ll de Saül.
8 I el rei agafà els dos lls de Rispà, lla d’Aià, que ella havia infantat a Saül, Armoní i Me bóixet, i els cinc lls de Mical, lla de Saül, que havia infantat a Adriel, ll de Barzil·lai el meholatita,
9 i els lliurà a la mà dels gabaonites, i els penjaren a la muntanya, davant Jahveh; i els set caigueren junts, i els executaren al temps de la sega, als primers dies, al començament de la sega de l’ordi.
10 I Rispà, lla d’Aià, prengué un sac, i se l’estengué sobre la roca, des del començament de la sega ns que les aigües dels cels es vessaren sobre els cadàvers; i no va permetre que cap ocell dels cels s’aturés sobre ells de dia, ni cap bèstia del camp de nit. 11 I David fou assabentat del que feia Rispà, lla d’Aià, concubina de Saül.
12 I David anà i prengué els ossos de Saül i els ossos de Jonatan, el seu ll, dels habitants de Jabeix-Galaad, que se’ls havien endut d’amagat de la plaça de Betxean, on els listeus els havien penjat, el dia que els lis- teus venceren Saül a Guilboa.
13 I pujà d’allà els ossos de Saül i els ossos de Jonatan, el seu ll, i recolliren els ossos dels que havien estat penjats.
21
rere any, i David cercà el rostre de Jahveh. I Jahveh digué: És a causa de Saül i la seva casa sanguinària, perquè va fer matar els gabaonites.
2 Llavors el rei cridà els gabaonites, i els parlà. Els gabaonites no eren dels lls d’Israel, sinó del romanent dels amorreus, i els lls d’Israel els havien fet un jurament; però Saül volia matar-los en el seu zel pels lls d’Israel i Judà.
3 I David digué als gabaonites: ¿Què he de fer per vosaltres, i amb què faré expiació, a que beneïu l’heretat de Jahveh?
4 I els gabaonites li digueren: No és qüestió de plata ni d’or amb Saül i amb la seva casa, i no és qüestió de fer morir cap home a Israel. I
21:2 Js 9:3-17 21:7 1Sa 20:15 21:12 1Sa 31:8-13
I en els dies de David hi hagué
una fam tres anys seguits, any
381