Page 400 - Biblia Català TBS

1 Reis 3
meu pare, perquè va caminar davant teu en la veritat i en la justícia, i en la rectitud de cor amb tu; i tu li has reservat aquesta gran misericòrdia, i li has donat un ll per seure en el seu tron, com s’esdevé en aquest dia.
7 I ara Jahveh, Déu meu, tu has fet regnar el teu servent en lloc del meu pare David, i jo sóc un noi jove, no sé com sortir ni entrar.
8 I el teu servent és enmig del teu poble que tu has escollit, un poble gran, que no és pot comptar ni cal- cular de tan nombrós.
9 Dóna, doncs, al teu servent un cor obedient per jutjar el teu poble, per discernir entre el bé i el mal: ¿perquè qui és capaç de jutjar aquest el teu gran poble?
10 I aquesta paraula complagué els ulls del Senyor, que Salomó hagués demanat això.
11 I Déu li digué: Com que has demanat això, i no has demanat per a tu molts dies, ni has demanat per a tu riquesa, ni has demanat la vida dels teus enemics, sinó que has demanat per a tu discerniment per obeir el judici,
12 heus aquí, he fet segons les teves paraules: heus aquí, t’he donat un cor savi i discernidor, com no n’hi ha hagut cap altre abans de tu, ni després de tu no se n’aixecarà cap com tu.
13 I també t’he donat allò que no m’has demanat: també riquesa i també honor, de manera que no hi haurà cap home com tu entre els reis en tots els teus dies.
14 I si tu camines en els meus ca- mins, per guardar els meus estatuts i els meus manaments, com el teu pare David hi va caminar, jo prolon- garé els teus dies.
15 I Salomó es despertà i, heus aquí, era un somni. I vingué a Jerusalem, i es posà dret davant l’arca del pacte de Jahveh, i oferí holocaustos i féu
3:9 Jm 1:5 392
ofrenes de pau. I féu un banquet per a tots els seus servents.
16 Llavors vingueren dues dones prostitutes al rei, i es presentaren davant d’ell.
17 I una de les dones digué: Oh senyor meu, jo i aquesta dona vivim a la mateixa casa, i jo vaig infantar estant amb ella a la casa.
18 I succeí, al tercer dia després d’infantar, que aquesta dona també va infantar, i nosaltres vivíem juntes, no hi havia ningú més amb nosaltres a la casa, només érem nosaltres dues a la casa.
19 I el ll d’aquesta dona va morir durant la nit, perquè ella s’ajagué sobre ell.
20 Llavors s’aixecà a mitjanit, i va agafar el meu ll del meu costat, mentre la teva serventa era adormi- da, i l’acotxà en el seu si, i el seu ll mort l’ajagué al meu si.
21 I a la matinada, quan em vaig aixecar per alletar el meu ll, heus aquí, era mort; però al matí m’hi vaig xar i, vet aquí que no era el ll que jo havia infantat.
22 I l’altra dona digué: No, el meu lléselviu,ielteu lléselmort.I aquella altra digué: No, sinó que el teu lléselmortielmeu llésel viu. I parlaren així davant del rei.
23 I el rei digué: L’una diu: Aquest éselmeu ll,elviu,ielteu llésel mort. I l’altra diu: No, sinó que el teu lléselmort,ielmeu lléselviu. 24 I el rei digué: Porteu-me una espasa. I portaren l’espasa davant del rei.
25 I el rei digué: Partiu en dos el nen viu, i doneu-ne la meitat a l’una, i l’altra meitat a l’altra.
26 Iladonadequierael llviu parlà al rei –perquè les seves entra- nyes se li commovien pel seu ll–, i digué: Oh senyor meu, dóna-li a ella el nen viu, però no el matis pas. Però