Page 436 - Biblia Català TBS

2 Reis 3, 4
cava, que la mà de Jahveh vingué sobre Eliseu.
16 I digué: Així diu Jahveh: Feu en aquesta vall moltes sèquies,
17 perquè així diu Jahveh: No veu- reu el vent ni veureu la pluja, i tanmateix aquesta vall s’omplirà d’aigua, i en beureu vosaltres i els vostres ramats i el vostre bestiar.
18 I això encara serà poc als ulls de Jahveh: també lliurarà Moab a la vostra mà.
19 I colpireu tota ciutat forti cada i tota ciutat important, i abatreu tot arbre bo, i cegareu totes les fonts d’aigua, i malmetreu els millors camps amb pedres.
20 I s’esdevingué que al matí, en pujar l’ofrena, heus aquí, les aigües vingueren del cantó d’Edom, i la terra s’omplí amb les aigües.
21 I tot Moab escoltà que els reis pujaven per combatre’ls, i convo- caren tots els que podien cenyir-se l’armadura, ns als més grans, i es posaren a la frontera.
22 I es llevaren al matí, i el sol bri- llava sobre les aigües; i els moabites veieren davant d’ells les aigües ver- melles com sang,
23 i digueren: Això és sang! Certa- ment els reis s’han enfrontat entre ells, i s’han matat els uns als altres. Ara, doncs, al botí, Moab!
24 I entraren al campament d’Israel, i els israelites s’aixecaren i colpiren els moabites, que fugiren de davant d’ells; i envaïren llurs territoris, i colpiren Moab.
25 I enderrocaren les ciutats, i ca- dascú llançà la seva pedra en cada tros de terra bona, i l’ompliren de pedres, i cegaren totes les fonts d’ai- gua, i van abatre tot arbre bo; ns que només deixaren les pedres de Quirharèsset, i els foners la van en- cerclar i la van atacar.
26 I quan el rei de Moab veié que el combat era massa fort per a ell,
4:1 Mt 18:25 428
va prendre amb ell set-cents homes destres amb l’espasa, per obrir una clivella envers el rei d’Edom, però no ho van aconseguir.
27 Llavors agafà el seu ll, el pri- mogènit que havia de regnar al seu lloc, i el va oferir en holocaust sobre la muralla. I hi hagué una gran in- dignació en Israel, i es retiraren del combat, i se’n van tornar a la seva terra.
4
I una dona de les mullers dels
lls dels profetes suplicà Eliseu, dient: El teu servent, el meu marit, és mort, i tu saps que el teu ser- vent tenia temor de Jahveh; i el creditor ha vingut a prendre’m els meus dos lls per fer-ne els seus esclaus.
2 I Eliseu li digué: Què puc fer per tu? Digues-me, què hi tens a casa? I ella digué: La teva serventa no té res a casa llevat d’un pot d’oli.
3 I ell digué: Vés, manlleva atuells a fora, de tots els teus veïns, atuells buits, que no en siguin pocs;
4 i entra a casa, i tanca la porta rere teu, i rere dels teus lls, i aboca l’oli dins de tots aquests atuells, i posa a part els plens.
5 I marxà del seu costat, i tancà la porta rere d’ella, i rere dels seus lls; ells li atansaven els atuells, i ella hi abocava l’oli.
6 I s’esdevingué, quan estigueren plens els atuells, que digué al seu ll: Porta’m un altre atuell. I ell li digué: No hi ha cap més atuell. I l’oli s’estroncà.
7 I vingué, i ho explicà a l’home de Déu. I aquest digué: Vés, ven l’oli, i paga el teu deute; i tu i els teus lls viureu del restant.
8 I s’esdevingué, un dia que Eliseu passava per Xunem, que una dona important que vivia allà, li va insistir perquè hi anés a menjar pa; i s’esdevenia que cada vegada que