Page 438 - Biblia Català TBS

2 Reis 4, 5
34 I pujà, i s’ajagué sobre el noi, i posà la seva boca sobre la seva boca, i els seus ulls sobre els seus ulls, i els seus palmells sobre els seus palmells; i es va estendre sobre ell, i la carn del noi esdevingué calenta.
35 I Eliseu s’aixecà i caminà per la casa d’una banda a l’altra; i pujà, i es va estendre sobre ell, i el noi esternudà set vegades, i el noi obrí els ulls.
36 I cridà Guehazí, i digué: Crida aquesta xunemita. I la cridà, i vingué a ell, i Eliseu digué: Pren el teu ll. 37 I ella entrà, i caigué als seus peus, i s’inclinà a terra, i prengué el seu ll, i sortí.
38 I Eliseu se’n tornà a Guilgal, i hi havia la fam a la terra. I els lls dels profetes seien davant d’ell, i digué al seu servent: Posa l’olla gran, i fes un guisat per als lls dels profetes.
39 I un sortí al camp per collir her- bes, i trobà com una parra silvestre de la qual collí carabassetes bordes, i n’omplí el seu mantell; i entrà, i les cà tallades a trossos dins de l’olla del guisat, sense saber què eren.
40 I ho abocaren perquè els homes en mengessin; i s’esdevingué, quan menjaven del guisat, que cridaren i digueren: Hi ha la mort dins l’olla, home de Déu! I no podien menjar. 41 I digué: Doncs, porteu farina. I la llançaren a l’olla, i digué: Serveix-ne alagent,iquemengin.Ijanohi havia res dolent a l’olla.
42 I un home vingué de Baal-Xalixà, i portava a l’home de Déu el pa de les primícies, vint pans d’ordi, i espigues senceres de gra a la seva alforja. I Eliseu digué: Dóna’n a la gent, i que en mengin.
43 I el seu servent digué: ¿Com puc posar això davant d’un centenar d’homes? I Eliseu digué: Dóna-ho a la gent, i que en mengin, perquè
4:37 He 11:35 4:43 Mt 14:20 5:8 1Re 18:36 430
així diu Jahveh: En menjaran, i en sobrarà.
44 I ho posà davant d’ells, i en men- jaren, i en sobrà, segons la paraula de Jahveh.
5
I Naaman, general de l’exèrcit
del rei d’Aram, era un home important davant del seu senyor, i honorable, perquè per mitjà d’ell Jahveh havia donat la victòria a Aram. I aquest home era un home valent, però era leprós.
2 I els arameus feien incursions, i van prendre captiva una noieta de la terra d’Israel, i era al servei de la muller de Naaman.
3 I ella digué a la seva mestressa: Tant de bo el meu senyor anés da- vant del profeta que hi ha a Samaria, llavors el guariria de la seva lepra.
4 I Naaman anà a fer-ho saber al seu senyor, dient: La noia que és de la terra d’Israel ha parlat d’aquesta manera.
5 I el rei d’Aram digué: Vés, arri- ba-t’hi, i jo enviaré una carta al rei d’Israel. I se n’anà, i prengué amb ell deu talents de plata, i sis mil peces d’or, i deu mudes de roba.
6 I portà la carta al rei d’Israel, dient: I ara, quan t’arribi aquesta carta, heus aquí, sàpigues que jo he enviat a tu el meu servent Naaman, a que el guareixis de la seva lepra. 7 I s’esdevingué, quan el rei d’Israel llegí la carta, que esquinçà els seus vestits, i digué: ¿Sóc Déu jo, per fer morir i per fer viure, que aquest m’envia un home perquè el guareixi de la seva lepra? Perquè inqüestiona- blement, considereu, doncs, i veureu que ell cerca una baralla contra mi.
8 I s’esdevingué que, quan Eliseu, l’home de Déu, escoltà que el rei d’Israel havia esquinçat els seus vestits, envià a dir al rei: Per què has esquinçat els teus vestits? Que vingui