Page 440 - Biblia Català TBS

2 Reis 5, 6
27 I la lepra de Naaman s’adherirà a tu i a la teva descendència per sem- pre. I sortí de davant d’ell leprós com la neu.
6I els lls dels profetes digueren a Eliseu: Heus aquí ara, el lloc on habitem amb tu és massa estret per a nosaltres.
2 Anem, doncs, al Jordà, i agafem d’allà cadascú una biga; i fem-nos allà un lloc per habitar-hi. I digué: Aneu-hi.
3 I un digué: Et demano que et dignis venir amb els teus servents. I digué: Sí, jo hi aniré.
4 I anà amb ells. I arribaren al Jordà, i tallaren els arbres.
5 I s’esdevingué que, a un d’ells, mentre tallava una biga, li caigué el ferro de la destral a l’aigua; i cridà, dient: Ai las, senyor meu, que era manllevada!
6 I l’home de Déu digué: On ha caigut? I li mostrà el lloc. I tallà una branca, i la llançà allà, i féu surar el ferro de la destral.
7 I digué: Agafa’l. I va estendre la seva mà, i l’agafà.
8 I el rei d’Aram estava en guerra contra Israel; i consultà amb els seus servents, dient: Acamparé en tal i tal indret.
9 Però l’home de Déu envià a dir al rei d’Israel: Guarda’t de passar per aquest lloc, perquè els arameus baixaran per allà.
10 I el rei d’Israel envià gent al lloc del qual l’home de Déu li havia par- lat, i l’havia advertit; i fou guardat allà més d’una i dues vegades.
11 I el cor del rei d’Aram es contor- bà per aquest fet, i convocà els seus servents, i els digué: ¿No m’informa- reu qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel?
12 I un dels seus servents digué: Ningú, oh rei senyor meu. És Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui
declara al rei d’Israel les paraules que parles al teu dormitori.
13 I digué: Aneu i mireu on és, i jo el faré agafar. I li feren saber, dient: Mira, és a Dotan.
14 I envià allà cavalls, i carros, i un gran exèrcit; i arribaren de nit, i envoltaren la ciutat.
15 I el servent de l’home de Déu es llevà de bon matí i sortí. I, heus aquí, un exèrcit envoltava la ciutat amb cavalls i carros. I el seu servent li digué: Ai, senyor meu! Què farem? 16 I ell digué: No tinguis por, perquè són més els que estan amb nosaltres que no pas els que estan amb ells. 17 I Eliseu pregà, i digué: Jahveh, et prego que li obris els ulls, i ho vegi. I Jahveh obrí els ulls del servent, i ho veié. I heus aquí, la muntanya era plena de cavalls i carros de foc, al voltant d’Eliseu.
18 I els arameus baixaren a ell, i Eliseu va pregar a Jahveh, dient: Et prego que colpeixis aquesta gent amb ceguesa. I els colpí amb ceguesa, d’acord amb la paraula d’Eliseu.
19 I Eliseu els digué: Aquest no és el camí, ni aquesta és la ciutat; veniu darrere meu, i us guiaré a l’home que cerqueu. I els guià ns a Samaria.
20 I s’esdevingué, quan entraren a Samaria, que Eliseu digué: Jahveh, obre els ulls d’aquests, i que hi vegin. I Jahveh els obrí els ulls, i veieren que, heus aquí, eren enmig de Samaria!
21 I en veure’ls el rei d’Israel, digué a Eliseu: ¿Els mato, els mato, pare meu?
22 I ell digué: No els matis. ¿Mataries aquells que has pres cap- tius amb la teva espasa i amb el teu arc? Posa pa i aigua davant d’ells, i menjaran i beuran, i se’n tornaran al seu senyor.
23 I els preparà un gran àpat, i men- jaren i begueren; i els deixà marxar,
5:27 Nm 12:10; 2Re 15:5 6:16 Rm 8:31 6:17 2Re 2:11 432