Page 492 - Biblia Català TBS
P. 492
1 Cròniques 19, 20, 21
amb carros, i quaranta mil homes d’infanteria, i matà Xofac, capità de l’exèrcit.
19 I quan els servents d’Adadèzer veieren que havien estat vençuts da- vant d’Israel, feren la pau amb David, i el serviren; i els arameus no volgue- ren ajudar més els lls d’Ammon.
8 Aquests eren de la nissaga de Rafà de Gat; i caigueren per la mà de David, i per la mà dels seus servents.
20
surten a la guerra, que Joab conduí la força de l’exèrcit, i devastà la terra dels lls d’Ammon; després vingué i assetjà Rabà. Però David s’estigué a Jerusalem. I Joab colpí Rabà, i la destruí.
2 I David prengué la corona de llur rei del seu cap, i trobà que pesava un talent d’or, i tenia una pedra pre- ciosa; i fou posada damunt del cap de David. I s’emportà de la ciutat un botí molt gran.
3 I féu sortir la gent que hi havia a dins, i els posà a treballar amb serres, i amb pics de ferro, i amb destrals. I David féu així amb totes les ciutats dels lls d’Ammon. I David i tot el poble se’n van tornar a Jerusalem.
4 I s’esdevingué, després d’això, que continuà la guerra contra els listeus a Guèzer; llavors Sibecai, d’Huixà, colpí Sipai, dels lls dels gegants; i foren sotmesos.
5 I hi hagué novament guerra con- tra els listeus; i Elhanan, ll de Jaïr, colpí Lahmí, germà de Goliat de Gat, i la fusta de la seva llança era com una plegadora de teixidor.
6 I hi hagué novament guerra a Gat; i hi havia un home de gran estatura, que tenia sis dits a cada mà i sis dits a cada peu, vint-i-quatre; i també era de la nissaga dels gegants de Rafà.
7 I desa à Israel, però Jehonatan, ll de Ximà, germà de David el matà.
20:1 2Sa 11:1 21:1-28 2Sa 24:1-25; Jb 1:6-9 484
I s’esdevingué al cap d’un
any, al temps quan els reis
21
Israel.
2 I David digué a Joab i als dirigents del poble: Aneu, compteu Israel des de Beerxeba ns a Dan, i porteu-me’n el recompte, perquè ho vull saber.
3 I Joab digué: Que Jahveh afegeixi al seu poble cent vegades més del que hi ha! ¿No són tots ells, oh rei senyor meu, servents del meu senyor? Per què demana això el meu senyor? Per què hauria de ser causa de transgressió per a Israel?
4 Però la paraula del rei prevalgué sobre Joab; i Joab sortí i anà per tot Israel, i tornà a Jerusalem.
5 I Joab donà a David la xifra del recompte del poble: i tot Israel era un milió cent mil homes que sa- bien fer servir l’espasa; i de Judà quatre-cents setanta mil homes que sabien fer servir l’espasa.
6 Però Leví i Benjamí no els comptà entre ells, perquè la paraula del rei era abominable per a Joab.
7 I aquesta cosa era dolenta als ulls de Jahveh, i colpí Israel.
8 I David digué a Déu: He pecat greument per haver fet aquesta cosa: i ara, allunya, et prego, la iniquitat del teu servent, perquè he fet una gran neciesa.
9 I Jahveh parlà a Gad, vident de David, i digué:
10 Vés, i parlaràs a David, dient: Així diu Jahveh: Et proposo tres càstigs, escull-te’n un d’aquests, i te l’aplicaré.
11 I Gad vingué a David, i li digué: Així diu Jahveh: Tria tu mateix:
12 O tres anys de fam, o tres mesos de ser derrotat davant dels teus adversaris i ser perseguit per l’espa-
I Satan s’aixecà contra Israel, i incità David perquè comptés