Page 510 - Biblia Català TBS
P. 510

2 Cròniques 6, 7
visquin sobre la faç de la terra que tu vas donar als nostres pares.
32 I escolta també l’estranger que no pertany al teu poble Israel, quan vingui d’una terra llunyana per raó del teu gran Nom, i de la teva mà forta i del teu braç estès, i vingui a pregar vers aquesta casa;
33 i tu escoltaràs des dels cels, el lloc on resideixes, i faràs segons tot el que aquell estranger et demani, a   que tots els pobles de la terra coneguin el teu Nom, per tenir temor de tu, com el teu poble Israel, i que sàpiguen que el teu Nom és invocat en aquesta casa que he construït.
34 Quan el teu poble surti a com- batre contra els seus enemics, pel camí on tu els enviïs, i preguin a tu vers la ciutat que tu has escollit, i vers la casa que jo he construït al teu Nom,
35 llavors escoltaràs des dels cels llur pregària i llur súplica, i els faràs justícia.
36 Quan pequin contra tu, perquè nohihacaphomequenopequi,itu t’enutgis amb ells, i els lliuris davant l’enemic, i els seus conqueridors els portin captius a un país llunyà o proper,
37 i es penedeixin de cor a la terra on siguin portats captius, i tornin i et supliquin a la terra on els han portat captius, dient: Hem pecat, hem comès iniquitat i hem obrat malvadament;
38 isitornenatuambtotelseucor i amb tota la seva ànima, en la terra de la seva captivitat, on els han por- tat captius, i preguen vers llur terra, que tu vas donar als seus pares, i vers la ciutat que tu vas escollir, i vers la casa que he construït per al teu Nom,
39 llavors escoltaràs des dels cels, el lloc on resideixes, llur pregària i llurs súpliques, i els faràs justícia, i
perdonaràs el teu poble, que havia pecat contra tu.
40 Ara, Déu meu, et prego que tin- guis els ulls oberts, i que les teves orelles estiguin atentes a la pregària que es faci en aquest lloc.
41 I ara, Jahveh-Déu, alça’t per venir al teu repòs, tu, i l’arca de la teva força; que els teus sacerdots, Jahveh- Déu, es vesteixin de salvació, i que els teus sants s’alegrin en el bé.
42 Jahveh-Déu, no apartis el rostre del teu ungit, recorda les misericòr- dies de David, el teu servent.
7
6:32 Is 56:3; Ft 8:27; Ef 2:13 6:36 1Jn 1:8 6:41 Ps 132:8-18 7:1 Lv 9:23, 24 7:3 Ps 100:5 502
I Salomó acabà de pregar, i
baixà el foc dels cels, i consumí l’holocaust i els sacri cis; i la glòria de Jahveh omplí la casa.
2 I els sacerdots no podien entrar a la casa de Jahveh, perquè la glòria de Jahveh havia omplert la casa de Jahveh.
3 I quan tots els  lls d’Israel veieren com baixava el foc i la glòria de Jahveh sobre la casa, es prosterna- ren de cara a terra sobre el pavi- ment, i adoraren, i donaren gràcies a Jahveh, dient: Perquè és bo, i perquè la seva misericòrdia és eterna.
4 I el rei i tot el poble oferiren sacri-  cis davant Jahveh.
5 I el rei Salomó oferí un sacri ci de vint-i-dos mil bous i cent vint mil ovelles. I el rei i tot el poble dedica- ren la casa de Déu.
6 I els sacerdots atenien els seus ministeris, també els levites amb ins- truments per als càntics de Jahveh, que el rei David havia fet per donar gràcies a Jahveh, perquè la seva misericòrdia és eterna, quan David lloava per mitjà d’ells. I els sacerdots feien sonar les trompetes davant d’ells, i tot Israel estava dret.
7 I Salomó santi cà el mig de l’atri que hi havia davant la casa de Jahveh, perquè allà oferí els holo-


































































































   508   509   510   511   512