Page 591 - Biblia Català TBS

4 Perquè les sagetes del Totpoderós són dintre meu, el meu esperit en beu el verí; els terrors de Déu es disposen contra mi.
5 ¿Bramula l’onagre vora l’herba tendra, o mugeix el bou davant del seu farratge?
6 ¿Es menja sense sal el que és insí- pid, o té cap gust la clara d’ou?
7 Allò que la meva ànima refusava de tocar, ha esdevingut el meu ali- ment repugnant.
8 Tant de bo que pogués obtenir el que demano, que Déu em concedís la meva esperança!
9 Que Déu volgués esclafar-me; que desfermés la seva mà, i em tallés la vida!
10 I això seria encara el meu consol, i saltaria d’alegria enmig de dolors implacables; perquè no he amagat les paraules del Sant.
11 ¿Quina és la meva força per con- tinuar esperant? ¿I quina és la meva per prolongar la meva vida?
12 ¿És la meva força, la força de les pedres? ¿És la meva carn de bronze? 13 ¿Notinclamevaajudaenmi?Ila sòlida saviesa, ha fugit de mi?
14 Al qui està desanimat li cal la delitat dels seus amics, no fos que s’apartés del temor del Totpoderós. 15 Els meus germans són traïdors com un torrent, com el cabal dels torrents passen de llarg:
16 són tèrbols a causa del glaç, en els quals s’amaga la neu;
17 al temps de la calor s’eixuguen, la secada els fa desaparèixer del seu lloc. 18 Els caminants s’aparten del seu camí, pugen al desert, i es perden. 19 Els caminants de Temà miraven, els viatgers de Saba esperaven l’aigua: 20 però la seva esperança es veié de- fraudada, quan hi arribaren, llavors restaren decepcionats.
21 Perquè ara vosaltres no sou res: heu vist una cosa espantosa, i teniu por.
7:7 Jm 4:14
Job 6, 7
22 ¿Vaig dir potser: Doneu-me, o, doneu-me un present dels vostres béns?
23 O, ¿allibereu-me de la mà de l’opressor; o, rescateu-me de la mà dels tirans?
24 Instruïu-me, i jo guardaré silenci; i feu-me entendre en què he errat. 25 Com en són de poderosos els mots rectes! Però les vostres críti- ques, què volen criticar?
26 Preteneu criticar les paraules i les expressions d’un desesperat, que són com el vent.
27 Fins i tot llanceu la sort contra l’orfe, i caveu un forat per al vostre amic.
28 I ara, si us plau, gireu-vos a mi, i veieu si menteixo davant les vostres cares.
29 Reconsidereu-ho, us prego, no feu una injustícia; sí, reconsidereu-ho encara: la meva justícia és al seu lloc. 30 Hi ha injustícia a la meva llen- gua? El meu paladar no sap discernir les calamitats?
7
¿No hi ha un con icte per a
l’home sobre la terra, i els seus dies són com els dies d’un llogat?
2 Com un servent que sospira per l’ombra, i com un jornaler que espe- ra el seu sou:
3 així he tingut en herència mesos de vanitat, i nits d’a icció han estat assenyalades per a mi.
4 Si m’ajec, llavors dic: ¿Quan em llevaré, i ns quan durarà el vespre? I estic ple d’agitacions ns a l’alba. 5 La meva carn està vestida de cucs, i d’una crosta de pols; la meva pell s’ha clivellat i supura.
6 Els meus dies van més ràpids que la llançadora del teixidor, i s’acaben sense esperança.
7 Recorda que la meva vida és un alè, que el meu ull no tornarà a veure el bé.
583