Page 596 - Biblia Català TBS

Job 13, 14
4 però vosaltres sou forjadors de fal- sedat, metges inútils, tots vosaltres. 5 Qui us farà callar d’una vegada! I això seria la vostra saviesa.
6 Escolteu, si us plau, el meu argu- ment, i ateneu les raons dels meus llavis.
7 ¿És que goseu parlar amb iniqui- tat a favor de Déu? I a favor d’ell, goseu parlar amb engany?
8 Fareu accepció de persones, o pledejareu a favor de Déu?
9 Estaria bé que us examinés? El podríeu enganyar com s’enganya un home?
10 Ell us reprovaria, si d’amagat feu accepció de persones.
11 ¿No us aterreix la seva dignitat, i el seu terror no cau sobre vosaltres? 12 Les vostres memòries són pro- verbis de cendra; els vostres millors arguments són arguments de fang.
13 Calleu, deixeu-me parlar, i des- prés que em vingui el que vulgui.
14 ¿Per quin motiu hauria de prendre la meva carn amb les meves dents, i posar la meva vida a la meva mà?
15 Heus aquí, encara que ell em mati, jo esperaré en ell: tanmateix, defensaré els meus camins davant d’ell.
16 Ell també serà la meva salvació; perquè el profà no vindrà davant d’ell.
17 Escolteu atentament la meva pa- raula, i el meu raonament amb les vostres orelles.
18 Heus aquí ara, he preparat el meu plet, sé que jo seré justi cat.
19 Qui pot pledejar amb mi? Si ara callés, expiraria.
20 Només dues coses no facis amb mi, llavors no m’amagaré de la teva presència:
21 aparta la teva mà de mi, i que el teu terror no m’aterreixi.
22 I després crida’m, que jo respon- dré; o deixa’m parlar, i tu em replica- ràs.
23 Quantes iniquitats i pecats tinc? Fes-me conèixer la meva transgres- sió i el meu pecat.
24 Per què amagues el teu rostre, i em consideres enemic teu?
25 Vols aterrir una fulla que el vent s’emporta? I persegueixes el rostoll sec?
26 Perquè tu escrius contra mi coses amargues, i em retreus les iniquitats de la meva joventut.
27 I poses els meus peus al cep, i observes tots els meus senders; deli- mites les petjades dels meus peus. 28 I ell em desfà com una cosa gastada, com un vestit menjat per l’arna.
14
13:9 Ga 6:7 14:2 Ps 103:15 14:4 Gn 5:3; Ps 51:5; Jn 3:6 588
L’home nascut de dona: breu
de dies i ple de neguit.
2 Surt com una or, i es marceix; i fuig com una ombra, i no perdura.
3 I també damunt d’aquest obres els teus ulls, i a mi em portes a judici amb tu.
4 Qui traurà un home pur de l’impur? Ningú.
5 Si té els seus dies comptats, si el nombre dels seus mesos depèn de tu; i tu li has xat el seu límit, que no traspassarà.
6 Aparta d’ell els teus ulls, perquè reposi, ns que, com un jornaler, acabi satisfet la seva jornada.
7 Perquè hi ha esperança per a l’arbre: si se’l talla, pot tornar a bro- tar, i no deixarà de tenir plançons.
8 Si la seva arrel s’envelleix a la terra, i la seva soca mor en la pols,
9 amb la sola olor de l’aigua brosta- rà, i traurà branques com una planta. 10 Però l’home fort mor, i resta prostrat, i l’home expira, i on és?
11 S’escolaran les aigües del mar, i el riu s’estroncarà i s’assecarà,
12 però l’home jaurà, i no s’alçarà; ns que s’acabin els cels no es des- pertaran, ni es desvetllaran del seu son.