Page 600 - Biblia Català TBS
P. 600

Job 18, 19, 20
21 Certament aquests són els estat- ges dels injustos, i aquest serà el lloc del qui no coneix Déu.
19
18  ns els minyons em menyspreen; m’alço, i parlen contra mi.
19 M’abominen tots els meus con - dents, i aquells que estimava s’han tornat contra mi.
I Job va respondre, i digué:
Fins quan a igireu la
Els meus ossos s’enganxen a
2
meva ànima, i m’esclafareu amb paraules?
3 M’heu humiliat aquestes deu vega- des, ¿no us avergonyiu d’injuriar-me? 4 Si és cert que vaig errat, només en mi roman el meu error.
5 Si és que us exalceu contra mi, i em retraieu el meu oprobi,
6 sapigueu ara que Déu m’ha tras- tornat, i m’ha envoltat amb la seva xarxa.
20 lamevapellialamevacarn,i
7 Heus aquí, jo crido: Violència!, i no tinc resposta; crido auxili, i ningú no em fa justícia.
8 M’ha barrat el camí, perquè no passi, i ha posat tenebres sobre els meus senders.
9 M’ha despullat de la meva glòria, i m’ha tret la corona del cap;
10 m’ha ensorrat per tots costats, i me n’he hagut d’anar; i ha arrencat, com un arbre, la meva esperança.
11 I ha encès contra mi la seva ira, i m’ha comptat com un dels seus adversaris.
12 Les seves tropes han vingut aple- gades, i han elevat contra mi llur camí, i han acampat al voltant de la meva tenda.
13 Ha allunyat de mi els meus ger- mans, i els meus coneguts s’han apartat de mi;
14 els meus parents m’han fallat, i els meus coneguts m’han oblidat.
15 Els que sojornen a casa meva i les meves serventes em consideren com un estrany, sóc un foraster als seus ulls.
16 Crido el meu servent, i no respon; li he de suplicar amb la meva boca. 17 El meu alè és repugnant a la meva dona, i faig fàstic als  lls del meu ventre;
m’escapo només amb la pell de les meves dents.
21 Apiadeu-vos de mi, apiadeu-vos de mi, amics meus, perquè la mà de Déu m’ha colpit!
22 Per què em perseguiu com Déu, sense saciar-vos mai de la meva carn?
23 Tant de bo que ara fossin escrites les meves paraules, tant de bo que fossin gravades en un llibre,
24 amb un estilet de ferro i plom, entallades per sempre a la roca!
25 Perquè jo sé que el meu Redemptor viu, i que a la   s’alçarà per damunt de la pols;
26 i després que aquesta pell meva sigui destruïda, encara en la meva carn veuré Déu.
27 El veuré jo, per mi mateix, i els meus ulls el contemplaran, i no pas els d’un estrany; encara que els meus ronyons es consumeixen din- tre meu.
28 Però vosaltres hauríeu de dir: Per què el perseguim? Car l’arrel de la qüestió es troba en mi.
29 Heu de témer per vosaltres davant l’espasa, perquè els càstigs de l’espasa vindran sobre els perversos, a   que sapigueu que hi ha un judici.
18:21 Rm 1:21 19:13 Ps 38:11; 69:8; 88:8 19:25 1Co 15:20; Za 14:4 19:26 1Co 15:52; Ap 1:7 592
20
I Sofar de Naamà va respon-
dre, i digué:
2 Per aquest motiu els meus pensa- ments em fan respondre, i a causa de l’ansietat que hi ha en mi.
3 He escoltat la reprensió que m’ofèn, i l’esperit del meu enteni- ment em fa respondre.


































































































   598   599   600   601   602