Page 661 - Biblia Català TBS

8 i no seran com els seus pares, una generació tossuda i rebel, una gene- ració que no va preparar el seu cor, i el seu esperit no fou del a Déu.
9 Els lls d’Efraïm ben armats, por- taven arc, però es retiraren el dia de la batalla;
10 no guardaren el pacte de Déu, i refusaren de caminar en la seva llei; 11 i oblidaren els seus fets, i els seus prodigis que els havia mostrat.
12 Ell féu prodigis davant dels seus pares a la terra d’Egipte, en el camp de Sóan.
13 Dividí el mar, i els féu passar pel mig, i va aguantar les aigües dretes com un munt.
14 I els guià amb un núvol durant el dia, i tota la nit amb un llum de foc. 15 Clivellà les roques al desert, i els abeurà, com amb aigua de les grans profunditats;
16 i féu brollar corrents de la roca, i féu córrer avall les aigües com rius.
17 Però ells encara van continuar pecant contra ell, en rebel·lar-se con- tra l’Altíssim en el lloc àrid.
18 I en llurs cors posaren Déu a prova, demanant menjar segons el caprici d’ells.
19 I parlaren contra Déu, digueren: ¿Pot Déu parar una taula al desert? 20 Heus aquí, ell va colpir la roca, i les aigües van brollar, i van sobre- eixir torrents. ¿Pot també donar pa? ¿Proveirà de carn per al seu poble?
21 Per això, Jahveh ho escoltà i s’enfurí; i es va encendre un foc con- tra Jacob, i la ira també pujà contra Israel.
22 Perquè no van creure en Déu, i no van con ar en la seva salvació. 23 I ell va manar els núvols de dalt, i va obrir les portes dels cels,
24 i féu ploure mannà sobre ells perquè mengessin, i els donà blat dels cels.
78:12-53 Ex 7 a 14
Psalms 78
25 L’home menjà el pa dels forts: els envià provisió en abundància.
26 Féu bufar el vent de l’est en els cels, i amb el seu poder dirigí el vent del sud.
27 I féu ploure carn sobre ells com la pols, i ocells alats com la sorra dels mars;
28 i els féu caure enmig de llur cam- pament, al voltant de llurs estatges. 29 I ells menjaren i s’atiparen molt, i els va portar el que desitjaven.
30 No s’havien tret el seu desig, en- cara tenien el seu menjar en la boca d’ells,
31 i el furor de Déu vingué sobre ells, i matà els més grassos d’entre ells, i va abatre els joves d’Israel.
32 Malgrat tot això encara pecaren, i no van creure en els seus prodigis. 33 I els va fer consumir els seus dies en no-res, i els seus anys en un terror sobtat.
34 Quan els va matar, llavors el van cercar: i tornaren, i cercaren Déu diligentment;
35 i recordaren que Déu és llur Roca, i el Déu Altíssim, llur Redemptor.
36 Però l’afalagaren amb la seva boca, i li mentiren amb la seva llen- gua;
37 perquè llur cor no era ferm en- vers ell, i no eren dels al seu pacte. 38 Però ell, que és compassiu, per- donà la iniquitat d’ells, i no els va destruir: i sovint va restrènyer la seva ira, i no va aixecar tot el seu furor. 39 I recordà que eren només carn, un vent que passa, i no torna.
40 ¿Quantes vegades es rebel·laren contra ell en el desert, el van irritar en el lloc desolat?
41 I hi tornaven i posaven Déu a prova, i disgustaven el Sant d’Israel. 42 No recordaren la seva mà, el dia que els redimí de l’adversari,
653