Page 69 - Biblia Català TBS
P. 69

d’Efron, l’hittita, com a propietat de sepultura.
31 Allà van sepultar Abraham i Sara, la seva muller; allà van sepul- tar Isaac i la seva muller Rebeca, i allà vaig sepultar Lia,
32 alcampialacovaquehihaen ell, comprats als  lls d’Het.
33 I quan Jacob acabà de donar ordres als seus  lls, replegà els seus peus sobre el llit i expirà. I fou reunit amb el seu poble.
2 I Josep manà als seus servents, els metges, que embalsamessin el seu pare. I els metges embalsamaren Israel.
3 I compliren quaranta dies per ell, perquè aquest és el temps que cal complir per embalsamar. I els egip- cis el ploraren setanta dies.
4 I passats els dies de dol per ell, Josep parlà a la casa del Faraó, dient: Si he trobat favor als vostres ulls, us prego que parleu a les orelles del Faraó, dient:
5 El meu pare em va fer jurar dient: Heus aquí, jo moro; en la meva tomba que vaig cavar per a mi a la terra de Canaan, allà em sepultaràs. Ara, doncs, et prego que em deixis pujar, i sepultaré el meu pare i tor- naré.
6 I el Faraó digué: Puja i sepulta el teu pare, com ell et va fer jurar.
7 I Josep pujà a sepultar el seu pare, i amb ell pujaren tots els servents del Faraó, els ancians de la seva casa, i tots els ancians de la terra d’Egipte,
8 i tota la casa de Josep, i els seus germans, i la casa del seu pare. Només deixaren a la terra de Goixen llurs petits, i llur bestiar menut i gros.
Gènesi 49, 50
9 I també pujaren amb ell carros i genets, i fou un seguici molt nom- brós.
10 I arribaren a Goren-Aatad, enllà del Jordà, i feren una gran i molt sentida lamentació, i Josep féu set dies de dol pel seu pare.
11 I quan els habitants del país, els cananeus, veieren el dol a Goren- Aatad, digueren: Aquest és un gran dol per als egipcis. Per això aquell lloc fou anomenat Abel-Misraim, que és enllà del Jordà.
12 I els seus  lls feren amb ell tal com els havia manat.
13 I els seus  lls el portaren a la terra de Canaan, i el sepultaren a la cova del camp de Macpelà, que Abraham havia comprat amb el camp d’Efron, l’hittita, com a propietat de sepultu- ra, davant de Mambré.
14 I Josep tornà a Egipte, ell i els seus germans, i tots els qui havien pujat amb ell a sepultar el seu pare, després de sepultar el seu pare.
15 I els germans de Josep, veient que el seu pare havia mort, digueren: Potser Josep ens odiarà, i certament ens tornarà tot el mal que li vam fer. 16 I enviaren a dir a Josep: El teu pare, abans de morir, va manar dient: 17 Així direu a Josep: Et prego, si us plau, perdona la transgressió dels teus germans i el seu pecat, perquè ells et van fer mal. I ara perdona, si us plau, la transgressió dels servents del Déu del teu pare. I Josep plorava mentre li parlaven.
18 I els seus germans també vingue- ren, i caigueren davant d’ell, i digue- ren: Heus aquí, som els teus servents. 19 I Josep els digué: No tingueu por, és que sóc al lloc de Déu?
20 I vosaltres vau planejar mal con- tra mi, però Déu ho havia planejat per a bé, per fer això que s’esdevé avui: per salvar la vida a un poble nombrós.
50
49:33 Ft 7:15 dol dels egipcis
50:11 Goren-Aatad vol dir: l’era o pati de l’espina; Abel-Misraim vol dir: el prat o el 50:13 Ft 7:16
I Josep es llançà sobre el rostre
del seu pare, i plorà sobre ell i el besà.
69


































































































   67   68   69   70   71