Page 695 - Biblia Català TBS

si no exalço Jerusalem, per damunt de la meva més gran alegria.
7 Recorda’t, Jahveh, dels lls d’Edom, que el dia de la caiguda de Jerusalem digueren: Arraseu-la, arraseu-la ns als seus fonaments.
8 Oh lla de Babilònia, que has de ser destruïda, feliç el qui et retorni la paga amb què tu ens has pagat.
9 Feliç el qui aga i escla els teus infants contra la penya.
Psalm 138
De David.
1 Et donaré gràcies amb tot el meu cor, et cantaré lloances davant dels déus.
2 M’inclinaré vers el temple de la teva santedat, i donaré gràcies al teu Nom per la teva misericòrdia i per la teva veritat: perquè tu has magni - cat sobre totes les coses el teu Nom, la teva Paraula.
3 En el dia que vaig cridar, tu em vas respondre: vas donar la força a la meva ànima.
4 Tots els reis de la terra et glori ca- ran, Jahveh, quan hagin escoltat les paraules de la teva boca;
5 i cantaran pels camins de Jahveh, perquè és gran la glòria de Jahveh:
6 perquè Jahveh és excels, i mira l’humil, i coneix l’orgullós des de lluny.
7 Si camino enmig de l’a icció, tu em faràs reviure. Tu estendràs la teva mà contra la ira dels meus enemics, i la teva mà dreta em salvarà.
8 Jahveh ho complirà per mi: la teva misericòrdia, Jahveh, és eterna, no desemparis les obres de les teves mans.
Psalm 139
Per al director. Psalm de David.
137:7 Jr 49:7-22; Ez 25:12-14; Ab 1:10-14 139:8 sepulcre: en hebreu Xeol
Psalms 137, 138, 139
1 Jahveh, tu m’examines i em co- neixes,
2 tu coneixes quan m’assec i quan m’aixeco, tu entens el meu pensa- ment des de lluny.
3 Tu escrutes el meu caminar i el meu reposar, i coneixes íntimament tots els meus senders.
4 Perquè abans que hi hagi la pa- raula en la meva llengua, heus aquí, Jahveh, tu la coneixes tota.
5 Darrere i davant m’has encerclat, i has posat la teva mà sobre mi.
6 Aquest coneixement és massa me- ravellós per a mi, és massa elevat, no el puc abastar.
7 ¿On aniré lluny del teu Esperit? ¿I on fugiré de la teva presència?
8 Si pujo al cel, tu ets allà; si faig el meu llit al sepulcre, heus aquí, tu també hi ets.
9 Si prenc les ales de l’alba, i habito a l’extrem del mar,
10 ns allà la teva mà em guiarà, i la teva dreta m’agafarà.
11 Si jo digués: Indubtablement la tenebra em cobrirà, i la llum entorn meu serà nit;
12 tampoc la tenebra no és fosca per atu,ilanitbrillacomeldia:pera tu la tenebra és com la llum.
13 Perquè tu formares els meus ro- nyons, tu em protegires en el ventre de la meva mare.
14 Et dono gràcies per aquestes coses esbalaïdores, perquè m’has fet tan formidablement: les teves obres són prodigioses, i la meva ànima ho sap molt bé.
15 La meva substància no estava amagada de tu quan vaig ser fet en secret, i hàbilment format en les profunditats de la terra.
16 Els teus ulls veien el meu embrió, i en el teu llibre foren escrits tots els dies que han estat ordenats per a mi, quan encara no n’hi havia ni un d’ells.
137:8 Is 13:1-22; Jr 51:8, 29; Ap 18:2
687