Page 704 - Biblia Català TBS

Proverbis 4, 5
11 T’he ensenyat el camí de la sa- viesa, t’he encaminat pels senders rectes.
12 Quan caminis, els teus passos no trobaran impediments; i si corres, no ensopegaràs.
13 Aferra’t a la instrucció, no la dei- xis anar: guarda-la, perquè és la teva vida.
14 No entris en el sender dels mal- vats, i no vagis pel camí dels do- lents;
15 evita’l, no hi passis, desvia-te’n, i passa de llarg.
16 Perquè no dormen si ells no han pogut fer el mal: i perden el son si ells no han fet ensopegar algú.
17 Perquè mengen el pa de la mal- dat, i beuen el vi de la violència.
18 Però el sender dels justos és com la llum de l’alba, que brilla més i més ns a fer-se ple dia.
19 El camí dels malvats és com la tenebra: no saben on ensopeguen.
20 Fill meu, estigues atent als meus mots, inclina la teva orella als meus raonaments:
21 no deixis que s’apartin dels teus ulls, guarda’ls enmig del teu cor,
22 perquè són vida per als qui els troben, i medicina per a tota la seva carn.
23 Per damunt de tot allò que es guarda, vigila el teu cor: perquè d’ell brollen les fonts de la vida.
24 Aparta de tu la distorsió de boca, i allunya de tu la perversitat de lla- vis.
25 Que els teus ulls mirin a l’enfront, i que les teves parpelles mirin rectes davant teu.
26 Anivella el sender dels teus peus, i tots els teus camins seran ferms.
27 Noetgirisnialadretania l’esquerra: aparta el teu peu del mal.
5Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, inclina la teva orella a la meva intel·ligència:
4:19 Jn 12:35 5:5 sepulcre: en hebreu Xeol 696
2 per guardar la discreció, i que els teus llavis observin el coneixement. 3 Perquè els llavis de la dona aliena regalimen mel de la bresca, i el seu paladar és més untuós que l’oli:
4 però la seva és amarga com l’absenta, esmolada com una espasa de dos talls.
5 Els seus peus davallen cap a la mort, els seus passos porten al sepul- cre:
6 ella no sospesa el sender de la vida, els seus camins són inestables, no se n’adona.
7 Ara, doncs, lls, escolteu-me, i no us aparteu de les paraules de la meva boca.
8 Allunya d’ella el teu camí, i no t’atansis a la porta de casa seva:
9 no fos que donessis el teu honor a d’altres, i els teus anys al cruel;
10 no fos que els desconeguts s’afartessin amb la teva força, i el fruit del teu esforç vagi a casa d’un estrany;
11 i a la ho hagis de lamentar, quan se’t consumeixi la carn i el cos, 12 i hagis de dir: Com odiava la ins- trucció, i el meu cor menyspreava la correcció,
13 i jo no volia obeir la veu dels meus mestres, i no inclinava la meva orella vers els qui m’instruïen.
14 Quasi em trobava en tot el mal enmig de l’assemblea i de la congre- gació.
15 Beu les aigües de la teva pròpia cisterna, i dels brolladors d’enmig del teu pou.
16 ¿S’escamparan les teves fonts per fora, els braçals d’aigua pels carrers? 17 Que siguin només per a tu, i no pas per als estranys.
18 Que la teva font sigui beneïda. I alegra’t amb l’esposa de la teva joventut:
19
cérvola amable i daina graciosa, que els seus pits et satisfacin en tot