Page 741 - Biblia Català TBS

2 Les teves dents són com un ramat d’ovelles esquilades que pugen de banyar-se, totes duen bessonada, i no n’hi ha cap d’estèril entre elles.
3 Els teus llavis són com un l d’escarlata, i el teu parlar és escaient: ielteufrontéscomuntalldema- grana darrere del teu vel. 4Elteucolléscomlatorrede David, construïda com una armeria: mil escuts hi ha penjats, tots rodelles dels valents.
5 Els teus dos pits són dos cerva- tells, bessons de gasela que pasturen entre els lliris.
6 Fins que el dia esclati, i les ombres fugin, me n’aniré a la muntanya de la mirra, i al turó de l’encens.
7 Tu ets tota bonica, amiga meva, i no tens cap defecte.
8 Vine amb mi del Líban, esposa, vine amb mi del Líban. Mira des del cim de l’Amanà, des del cim del Senir i de l’Hermon, des dels refugis dels lleons, des de les muntanyes dels lleopards.
9 M’has encisat el cor, germana meva, esposa, m’has encisat el cor amb un dels teus ulls, amb un collar del teu coll.
10 ¡Que en són d’encisadors els teus amors, germana meva, esposa! Els teus amors són millors que el vi, i la fragància dels teus perfums que totes les espècies.
11 Els teus llavis regalimen mel, esposa meva, mel i llet sota la teva llengua. I la fragància dels teus ves- tits és com la fragància del Líban.
12 Un jardí tancat ets tu, germana meva, esposa: un brollador tancat, una font segellada.
13 Els teus plançons són un jardí de magraners, amb fruits excel·lents, amb alquenes, amb nards;
14 nard i safrà, canya i cínamom, amb tota mena d’arbres d’encens; mirra i àloes, amb totes les espècies principals.
Càntic dels càntics 4, 5
15 Un brollador dels jardins, un pou d’aigües vives que brollen del Líban!
16 Desvetlla’t, tramuntana, i vine, migjorn: bufa sobre el meu jardí, que escampi les seves espècies. Que el meu estimat entri en el seu jardí, i que mengi els seus fruits excel·lents.
5
2 Jo dormia, però el meu cor vet- llava. El so del meu estimat tru- cant: Obre’m, germana meva, amiga meva, coloma meva, perfecta meva, perquè el meu cap és ple de rosada, els meus rulls xops amb les gotes de la nit.
3 M’he tret la túnica, com me la posaria? M’he rentat els peus, com me’ls embrutaria?
4 El meu estimat va estendre la seva mà pel forat de la porta, i les meves entranyes es van commoure per ell.
5 Em vaig alçar per obrir el meu es- timat: i les meves mans regalimaven mirra, i els meus dits gotejaven mirra sobre els agafadors del forrellat.
6 Vaig obrir al meu estimat, però el meu estimat s’havia enretirat, havia marxat. La meva ànima defa- llia quan ell parlava. El vaig cercar, però no el vaig trobar; el vaig cridar, però no em va respondre.
7 Els vigilants que fan la ronda de la ciutat em trobaren, em van colpir, em feriren. Els vigilants de les mu- ralles em van prendre el mantell de damunt meu.
8 Us adjuro, lles de Jerusalem, si trobeu el meu estimat: què li expli-
He entrat en el meu jardí, ger-
mana meva, esposa: he collit la meva mirra amb el meu bàlsam, he menjat la meva bresca amb la meva mel, he begut el meu vi amb la meva llet. Mengeu, amics, beveu i sadolleu-vos, estimats!
733