Page 742 - Biblia Català TBS

Càntic dels càntics 5, 6, 7
careu? Digueu-li que jo estic malalta d’amor.
9 ¿En què és el teu estimat millor que qualsevol altre estimat, bonica entre les dones? ¿En què és el teu estimat millor que qualsevol altre estimat, que així ens adjures?
10 El meu estimat és clar i rogenc, distingit entre deu mil.
11 El seu cap és or, or re nat. Els seus rulls ondulats, negres com el corb.
12 Els seus ulls són coloms vora els rierols d’aigües, banyant-se dins la llet, perfectament col·locats.
13 Les seves galtes són com un erol de bàlsam, ors perfumades. Els seus llavis són lliris, que regalimen mirra uent.
14 Les seves mans són anells d’or, encastats amb crisòlit. El seu ventre és d’ivori brillant, cobert amb sa rs. 15 Les seves cames són columnes de marbre, fonamentades sobre sòcols d’or . El seu semblant és com el Líban, distingit com els cedres.
16 La seva boca és dolçors: i tot ell és desitjable. Aquest és el meu estimat, i aquest és el meu amic, lles de Jerusalem!
6¿On se n’ha anat el teu estimat, oh tu, la més bonica entre les dones? ¿On s’encamina el teu esti- mat? I el cercarem amb tu.
2 El meu estimat ha baixat al seu jardí, als erols d’espècies, per pastu- rar en els jardins, i per collir-hi lliris. 3 Jo sóc del meu estimat, i el meu estimat és meu; ell que pastura entre els lliris.
4 Ets bella, amiga meva, com Tirsà, bonica com Jerusalem, impressio- nant com un exèrcit amb estendards. 5 Aparta de mi els teus ulls, perquè ells m’han fascinat. El teu cabell és
com un ramat de cabres, que dava- llen des de Galaad.
6 Les teves dents són com un ramat d’ovelles que pugen de banyar-se, perquè totes duen bessonada, i no n’hi ha cap d’estèril entre elles.
7 Com un tall de magrana és el teu front darrere el teu vel.
8 Seixanta són les reines, i vuitanta les concubines, i innombrables les verges;
9 però una sola és la meva coloma, la meva perfecta; l’única per a la seva mare, l’escollida d’aquella que la va infantar. Les donzelles la veie- ren, i la van proclamar feliç; també les reines i les concubines la van lloar.
10 ¿Qui és aquesta que s’alça com l’alba, bonica com la lluna, clara com el sol, impressionant com un exèrcit amb estendards?
11 He davallat a l’hort de les nous per veure la verdor de la vall, per veure si el cep havia brotat, si els magraners havien orit.
12 No ho vaig saber; la meva ànima em va posar damunt dels carros d’Aminadib.
13 Torna, torna, Sulamita; torna, torna, i et mirarem. Què veieu en la Sulamita? Com una dansa de Mahanaim.
2 El teu melic és una copa rodona, on no hi manca el vi mesclat; el teu ventre és un munt de blat, envoltat de lliris.
3 Els teus dos pits són dos cerva- tells, bessons de gasela.
4 El teu coll és una torre d’ivori. Els teus ulls són com les basses d’Heixbon, vora el portal de Bat-
734
7
Que en són de bonics els teus
peus amb les sandàlies, lla de príncep! Els contorns de les teves cuixes són com joies, treball de mans d’artista.