Page 86 - Biblia Català TBS

Èxode 13, 14
Què signi ca això? Li diràs: Amb mà forta Jahveh ens féu sortir d’Egipte, de la casa d’esclavitud.
15 I s’esdevingué, quan el Faraó s’endurí per no deixar-nos marxar, que Jahveh matà tots els primogènits de la terra d’Egipte, des del primogè- nit de l’home ns al primogènit del bestiar. Per això, jo sacri co a Jahveh tot mascle que obre la matriu per primera vegada, però redimeixo tot primogènit dels meus lls.
16 I això serà un senyal damunt la teva mà i uns frontals entre els teus ulls, perquè amb mà forta Jahveh ens féu sortir d’Egipte.
17 I s’esdevingué, quan el Faraó deixà marxar el poble, que Déu no el guià pel camí de la terra dels listeus, encara que era més curt, perquè Déu digué: No sigui que el poble es pene- deixi en veure la guerra, i se’n torni a Egipte.
18 I Déu va fer voltar el poble pel camí del desert del Mar Roig. I els lls d’Israel pujaren armats de la terra d’Egipte.
19 I Moisès va prendre amb ell els ossos de Josep, perquè ell havia fet jurar solemnement als lls d’Israel, dient: Déu certament us visitarà, i llavors us endureu d’aquí els meus ossos.
20 I marxaren de Sucot i acamparen a Etam, arran del desert.
21 I Jahveh anava davant d’ells, de dia en una columna de núvol per guiar-los pel camí, i de nit en una columna de foc per il·luminar-los, perquè poguessin caminar de dia i de nit.
22 No apartà la columna de núvol de dia, ni la columna de foc de nit, de davant del poble.
entre Migdol i el mar, davant de Baal-Sefon, hi acampareu enfront, vora el mar.
3 Perquè el Faraó dirà dels lls d’Israel: Van esgarriats per la terra, el desert els ha tancat.
4 I enduriré el cor del Faraó, i ell els perseguirà, i jo seré glori cat en el Faraó i en tot el seu exèrcit, i els egipcis sabran que jo sóc Jahveh. I ells ho feren així.
5 I quan feren saber al rei d’Egipte que el poble havia fugit, el cor del Faraó i dels seus servents es girà contra el poble, i digueren: ¿Què és això que hem fet, que hem deixat marxar Israel de servir-nos?
6 I féu enganxar el seu carro, i pren- gué amb ell el seu poble.
7 I prengué sis-cents carros triats, i tots els carros d’Egipte, amb o cials sobre tots ells.
8 I Jahveh endurí el cor del Faraó, rei d’Egipte, i perseguí els lls d’Israel; i els lls d’Israel havien sortit amb mà alçada.
9 I els egipcis els perseguiren amb tots els cavalls i els carros del Faraó, i amb els seus cavallers i el seu exèrcit i els atraparen quan eren acampats vora el mar, a Piahirot, davant de Baal-Sefon.
10 I quan el Faraó s’atansava, els lls d’Israel alçaren els seus ulls i, heus aquí, els egipcis els venien al darrere, i s’espantaren molt, i els lls d’Israel clamaren a Jahveh.
11 I digueren a Moisès: ¿És que no hi havia tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet això, de fer-nos sortir d’Egipte?
12 ¿No és el que et dèiem a Egipte, dient: No et preocupis de nosal- tres, i deixa’ns servir els egipcis? Perquè ens aniria millor de servir els egipcis que no pas de morir al desert.
14
I Jahveh parlà a Moisès,
dient:
2 Digues als lls d’Israel que girin enrere i acampin davant Piahirot,
13:19 Gn 50:25; Js 24:32 13:21 Nm 9:15-23; Ps 78:14; 1Co 10:2 78