Page 952 - Biblia Català TBS
P. 952
Daniel 6, 7
20 I quan s’apropà a la fossa, cridà Daniel amb veu trista. El rei va parlar, i digué a Daniel: Oh Daniel, servent del Déu vivent, ¿el teu Déu, el qual tu serveixes contínuament, t’ha pogut alliberar dels lleons?
21 Llavors Daniel parlà amb el rei: Que el rei visqui per sempre!
22 El meu Déu ha enviat el seu àngel, i ha tancat les boques dels lle- ons, i no m’han fet cap mal: perquè he estat trobat innocent davant d’ell; i tampoc davant teu, oh rei, no he fet cap mal.
23 Llavors el rei es posà molt con- tent per ell, i manà que fessin sortir Daniel de la fossa. I Daniel fou tret de la fossa, i no fou trobada cap feri- da en ell, perquè havia con at en el seu Déu.
24 I el rei manà que portessin aquells homes que havien acusat Daniel, i els van llançar a la fossa dels lleons, ells, llurs lls i llurs mullers; i encara no havien arribat al fons de la fossa que els lleons s’apoderaren d’ells, i feren miques tots llurs ossos.
25 Llavors el rei Darius va escriure a tots els pobles, nacions i llengües, que habitaven en tota la terra: Que la vostra pau abundi!
26 Estableixo en persona un decret, que en tot el domini del meu regne tothom tremoli i temi davant del Déu de Daniel; perquè ell és el Déu vivent, que perdura pels segles, i el seu regne no serà destruït, i el seu domini serà ns a la .
27 Ell allibera i rescata, i fa senyals i prodigis en els cels i en la terra: ell va alliberar Daniel del poder dels lleons. 28 I aquest Daniel prosperà en el regnat de Darius, i en el regnat de Cir, el persa.
7El primer any de Belsatsar, rei de Babilònia, Daniel tingué un somni i visions del seu cap quan
6:22 Dn 3:28; He 11:33 7:3 Ap 13:1 7:9 Ap 1:14 944
era al seu llit. Llavors va escriure el somni, i n’explicà les coses prin- cipals.
2 Daniel va parlar, i digué: Vaig veure, en la meva visió durant la nit, que, heus aquí, els quatre vents dels cels removien el gran mar;
3 i quatre grans bèsties pujaren del mar, diferents l’una de l’altra.
4 La primera era com un lleó, i tenia ales d’àguila. Vaig estar mirant ns que les seves ales li foren arrenca- des, i fou alçada de la terra, i posada dreta dempeus com un home, i li fou donat un cor d’home.
5 I, heus aquí, una altra bèstia, la segona, era com un ós, i fou alçada al mateix costat, i tenia tres coste- lles en la seva boca, entre les seves dents, i li digueren així: Alça’t, con- sumeix molta carn.
6 Després d’això jo continuava mi- rant i, heus aquí, una altra bèstia com un lleopard, que tenia quatre ales d’ocell sobre la seva esquena; i la bèstia tenia quatre caps; i li fou donat domini.
7 Després d’això mirava en les visions durant la nit i, heus aquí, una quarta bèstia, espantosa i terrible i molt forta. I tenia unes grans dents de ferro: devorava i esmicolava, i trepitjava el que restava amb els seus peus. I era diferent de totes les bèsties que hi havia hagut abans, i tenia deu corns.
8 Estava jo considerant els corns i, heus aquí, un altre corn, petit, que pujava entre ells, i tres dels primers corns foren arrencats de davant d’ell; i, heus aquí, aquest corn tenia ulls com els ulls humans, i una boca que parlava grans coses.
9 Vaig continuar mirant, ns que foren posats els trons, i l’Ancià de dies s’assegué: la seva roba era blan- ca com la neu, i el cabell del seu cap com la llana pura; el seu tron era