Page 953 - Biblia Català TBS
P. 953
foc amejant, les seves rodes, foc cremant.
10 Un riu de foc brollava i sortia del seu davant. Milers de milers el ser- vien, i miríades de miríades estaven dempeus davant d’ell: el tribunal s’assegué, i els llibres foren oberts. 11 Vaig mirar, llavors, per causa del so de les paraules arrogants que el corn parlava. Vaig mirar ns que mataren la bèstia, i el seu cos fou destruït, i lliurat per ser cremat al foc.
12 Ipelquefaalarestadeles bèsties, els van desposseir de llur domini, i els fou donada una prolon- gació de vida, ns a un temps i un moment determinats.
13 Vaig mirar en les visions de la nit i, heus aquí, amb els núvols dels cels venia algú com el Fill de l’home, i avançà ns a l’Ancià de dies, i el portaren davant d’ell.
14 I a ell li donaren el domini, i la glòria, i el regne, a que el servissin tots els pobles, nacions i llengües: el seu domini és un domini etern, que no passarà, i el seu regne no serà destruït.
15 Pel que fa a mi, Daniel, vaig ser a igit en el meu esperit, dins meu, i les visions del meu cap em van torbar.
16 Em vaig atansar a un d’aquells que eren drets, i li vaig demanar la veritat de tot això. I em va parlar, i em va fer saber la interpretació d’aquestes coses:
17 Aquestes grans bèsties, que són quatre, són quatre reis que s’alçaran a la terra.
18 I els sants de l’Altíssim rebran el regne, i posseiran el regne ns al segle, i ns al segle dels segles.
19 Llavors vaig desitjar saber la ve- ritat concernent la quarta bèstia, que era diferent de totes, terrible en
Daniel 7
extrem: les seves dents eren de ferro, i les seves ungles de bronze, que de- vorava, triturava, i trepitjava el que restava amb els seus peus;
20 i concernent els deu corns que tenia al cap, i de l’altre corn que hi va pujar, i davant del qual en van caure tres; i el corn que tenia ulls i una boca que parlava coses grans, i l’aspecte del qual semblava més im- portant que el dels seus companys. 21 Vaig continuar mirant, i aquest corn feia guerra contra els sants, i prevalia contra ells,
22 ns que l’Ancià de dies vingué, i donà el judici als sants de l’Altíssim; i arribà el temps, i els sants van prendre possessió del regne.
23 Digué així: La quarta bèstia serà un quart regne a la terra, que serà diferent dels altres regnes i devorarà tota la terra, i la trepitjarà, i la tritu- rarà.
24 I els deu corns són deu reis que s’alçaran d’aquest regne: i un altre s’alçarà després d’ells, i ell serà di- ferent dels primers, i humiliarà tres reis;
25 i proferirà paraules contra l’Altíssim, i maltractarà els sants de l’Altíssim, i intentarà canviar els temps i la llei: i seran lliurats a la seva mà, ns a un temps, i uns temps, i la meitat d’un temps.
26 Però el tribunal seurà, i li pren- dran el domini, i serà destruït i anor- reat ns al nal.
27 I el regne i el domini i la gran- desa dels regnes sota tots els cels seran donats al poble dels sants de l’Altíssim; el seu regne és un regne etern, i tots els dominis el serviran i l’obeiran.
28 Fins aquí la conclusió d’aquesta revelació. A mi, Daniel, els meus pensaments em torbaren molt, i el meu rostre mudà de color; i vaig guardar la revelació en el meu cor.
7:10 Ap 5:11; 20:12 7:11 Ap 19:20 7:13 Ps 110:1; Mt 24:30; 26:64; Mc 13:26; 14:62; Lc 21:27; 22:69 7:14 Ap 11:15 7:21 Ap 13:7 7:27 Ap 20:4
945